Ramon Tort: "L'epidèmia de ball del segle XVI va ser la primera rave de la història"

Barcelona

"M'agrada ballar, però la por social em manté al marge. Si no bec una mica d'alcohol no hi ha Déu que m'arranqui (riu)". El director de documentals Ramon Tort, autor d'Andrea Motis, la trompeta silenciosa, estrena aquest mes de febrer a la plataforma CaixaForum+ Omega wants to dance. És un viatge per la història del ball com a excusa per parlar de temes tan transcendentals i misteriosos com la consciència humana. "Sempre he sigut una persona pragmàtica que ha buscat respostes en el que és evident, més que en l'intangible, i aquest projecte ha canviat la meva relació amb tot, ara soc una persona oberta".

Coreofòbia

Ramon Tort, com ens diu en l'entrevista al 'Tot és comèdia', pateix una mica de "coreofòbia", una condició de les persones que senten vergonya quan ballen en públic: "tenen por a la mirada, a l'exposició externa i al judici de l'altre. Diria que és una cosa més masculina que femenina. Als tios ens han educat per no mostrar els nostres sentiments". Són, però, un percentatge petit de la població. El ball està o ha estat present en la vida dels humans des de l'origen de la civilització. No es pot saber què va impulsar al primer humà a moure's rítmicament, però establir una connexió amb la divinitat és una de les teories més fermes.

Tot és ball

Ramon Tort s’envolta d’historiadors, científics i artistes en el seu viatge, i ja des d’un principi, veiem que tot, la vida mateixa, és gràcies al moviment "la vida són dos àtoms que ballen", i la quietud no existeix, no hi ha res estàtic, només la mort. El documentalista explica que aquest projecte neix de la intuïció i una pàgina en blanc: "M'interessava la connexió del ball amb l'espiritualitat, segurament pel moment de buit espiritual que estem vivint".

Testimonis

A Omega wants to dance apareixen testimonis com el d'un berlinès de vuitanta anys que balla als clubs de tecno, un ballarí argentí de dansa del ventre, que rep missatge de joves de països àrabs que li diuen que també ballen i que si els descobrissin els matarien. També veiem els dervixos, els balladors del butô japonès i practicants de dansa-meditació. La reconeguda bailaora Sara Baras també parla de la seva relació amb el flamenc, "hi ha coses que no puc explicar amb paraules, però que puc explicar amb el baile".