La tensió entre l'Iran i els Estats Units, un conflicte amb quasi 50 anys d'història

Barcelona

Les tensions a l'Orient Mitjà han arribat a un punt crític després de l'atac d'Israel i els Estats Units sobre l'Iran, el qual s'ha cobrat la vida del líder del règim aiatol·là, Ali Khamenei. Xavier Carmaniu, historiador i director de El Tren de la Història, ha explicat a l'Aquí Catalunya els quasi 50 anys de tensió entre ambdós països, intrínsecament lligats als mapes

Segons Carmaniu, cal mirar els mapes per saber quins són els recursos naturals dels països i així s'entén millor perquè es parla d'uns països i no d'altres i, en el cas de l'Iran, és el seu petroli. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Iran es va mantenir neutral, cosa que li permetia tenir relacions amb l'Alemanya nazi, però també que hi havia refineries de petroli de propietat anglesa al seu territori.

A més, aquest país també era un punt estratègic per la Unió Soviètica, el qual li permetia connectar amb l'oceà Índic, fonamental tant en la guerra com per després poder controlar aquesta zona d'expansió. És durant aquesta època quan comença una lluita per controlar l'Iran.

L'any 1951, el joc canvia les seves normes quan el parlament iranià decideix nacionalitzar el petroli del seu territori, fent així que la riquesa generada d'aquest recurs es reverteixi directament i exclusivament a la societat iraniana. Aquest fet no cau bé ni al Regne Unit ni als Estats Units, els quals veuen en perill els seus ingressos de petroli.

Davant aquesta situació, els serveis d'intel·ligència d'ambdós països, el MI6 britànic i la CIA americana, col·laboren en un cop d'estat dins l'Iran, el qual acaba amb el derrocament del primer ministre Mohammad Mosaddegh en favor del Sah de Pèrsia, Mohammad Reza Pahleví, que converteix el país en el que Carmaniu defineix com a "dictadura occidental, religiosa i marcada per la corrupció i la repressió".

Entre la població iraniana creix un malestar generalitzat i és en aquest moment és quan entren en escena els aiatol·là, concretament Ruhollah Jomenei, pare d'Ali Khamenei, qui des de l'any 1963 es trobava exiliat fora del país. Enfront de la gran inflació provocada per la crisi iraniana del petroli del 73 i la forta repressió que aplicava el Sah de Pèrsia, es comença a construir un moviment de revolució ciutadana .

És en aquest moment, ja amb Jomenei com a líder, durant l'època de la Guerra Freda, que Carmaniu marca l'inici de les tensions entre Iran i els EUA, després que el país d'Orient Mitjà reclogui com a ostatges a 52 diplomàtics estatunidencs dins l'ambaixada del país nord-americà a Teheran. Aquest va ser "un episodi molt dur de la Guerra freda" i el punt a partir del qual "es trenquen les relacions entre els Estats Units i l'Iran".

Aquest context, segons Carmaniu "ens pot ajudar a tranquil·litzar-nos, i veure que realment el que passa ara no és un fet aïllat". Tot i això, l'historiador confessa estar impactat pel fet que "els Estats Units hagin matat, de la mà d'Israel també, al líder suprem del país, Ali Jamenei", successor de Jomenei, i que "sense cap mena de pudor es pot dir que el que està passant a l'Orient Mitja actualment sortirà segur als llibres d'història".