Maria Arnal: "Vaig cantar abans que parlar"

Barcelona

La veu de Maria Arnal ha protagonitzat una nova edició de Llapis de Memòria amb un relat íntim i lúcid sobre el seu nou disc, AMA. Un treball que defineix com un “redebut” en solitari: “No és un disc de debut, però l’energia que hi he posat és molt d’estrena. És un disc de llibertat”.

El programa ha arrencat amb Madrigal, una de les peces del disc, inspirada en la composició vocal renaixentista italiana. Arnal hi juga amb la polifonia i amb la clonació de la seva pròpia veu: “Hi ha moltes Maries. És un disc molt polifònic, amb molta vida interior”. La cançó retrata una dona que camina a primera hora del matí sentint-se segura i plena en l’espai públic, una imatge que l’artista admet que té un punt utòpic.

Després de l’etapa compartida amb Marcel Bagés, Arnal assumeix ara el lideratge creatiu del projecte. “L’última paraula l’he tingut jo”, explica, tot reivindicant que, malgrat signar-lo sola, Ama és fruit de moltes complicitats. Durant tres anys ha treballat el disc en paral·lel a altres projectes, esperant el moment vital adequat: “No l’hauria pogut fer abans. Em sento molt a gust amb qui soc i puc expressar-me des d’un lloc més madur i confiat”.

El títol, AMA, condensa diversos significats: l’imperatiu d’estimar, la idea de ser “ama” del propi projecte i també unes inicials familiars. El disc està dedicat a la seva cosina, víctima de la sida quan ella tenia 13 anys. Una experiència marcada pel silenci i l’estigma que, amb el temps, ha pogut resignificar. “Li estem posant paraules a un silenci que moltes famílies van viure”, diu.

La cançó Carta parteix d’una carta de comiat real i construeix un univers de realisme màgic, amb veus sintètiques que actuen com a fantasmes. “És la primera vegada a la història que podem separar la veu del cos”, reflexiona. I aquesta idea travessa tot el projecte.

Una de les singularitats d’AMA és la investigació amb la tecnologia. Arnal ha treballat amb el Barcelona Supercomputing Center gràcies a una beca europea STARTS per explorar la clonació de veu des d’un marc ètic i crític. Al disc conviuen orgues monumentals, fruit de la col·laboració amb el mestre organer Albert Blancafort, amb veus sintètiques i paisatges sonors digitals.

Entre els seus referents hi ha Björk, a qui admira per haver integrat tecnologia i emoció en la seva obra. “No són mons que es barallin dins meu”, assegura. Tradició i experimentació caminen de la mà.

El disc també té una dimensió espiritual, tot i que no religiosa. “Potser una mica budista”, apunta, però sobretot connectada amb les sensacions del cos i amb la necessitat de dir allò que es calla. El vers de Safo “Tot el que et queda per dir, et quedarà per plorar” inspira aquesta voluntat d’alliberament.

Al seu Llapis de Memòria hi han sonat artistes clau de la seva trajectòria vital, com Maria del Mar Bonet, banda sonora dels estius familiars; Violeta Parra, referent líric; o la colombiana Ela Minus.

Criada a Badalona, en una família de professors i amb una forta tradició coral, Arnal recorda una infància “molt feliç” marcada per la música. Un accident al Teatre Lliure, on treballava, li va trencar el fèmur i la va obligar a aturar-se. Aquell temps de recuperació va ser decisiu: retrobar la guitarra va significar reconnectar amb una intimitat que acabaria definint el seu camí artístic.

El programa s’ha acomiadat amb Pellizco, un dels temes d’AMA. Un final coherent amb l’esperit del disc: sentir, dir i estimar sense por.

Les cançons de Maria Arnal:

• Madrigal - Maria Arnal
• Alenar - Maria del Mar Bonet
• Carta - Maria Arnal
• Vökuró - Björk
• Volver A Los 17 - Mercedes Sosa
• UPWARDS - Ela Minus
• Pellizco - Maria Arnal