Catalunya no té cap recompte oficial de persones sense llar que moren al carrer
Entitats socials denuncien que moltes morts passen desapercebudes per falta d’un registre oficial i reclamen voluntat política per comptabilitzar-les

Una persona sense llar dormint a les portes del Teatre Liceu / Elisenda Colell (CADENA SER)

Barcelona
Catalunya no té cap mecanisme oficial per comptabilitzar les persones sense llar que moren al carrer. Entitats socials i administracions consultades per la SER reconeixen que les dades estan disperses i que moltes d’aquestes morts poden passar desapercebudes. Aquesta setmana dues persones sense llar han mort als carrers de Badalona, i en aquesta ciutat ja són quatre les persones que vivien a la intempèrie i han perdut la vida des de principis d’any.
Segons la Fundació Arrels, a Barcelona n’han mort quatre més, mentre que l’Arquebisbat assegura que a Tarragona tres persones sense llar també han perdut la vida aquest 2026 a la ciutat.
Tot i això, no hi ha cap sistema oficial que permeti tenir un recompte fiable. A diferència d’altres àmbits —com els accidents laborals, la violència masclista, els incendis o els accidents de trànsit— no existeix cap circuit establert per comunicar i registrar aquestes morts. En el cas dels accidents laborals, per exemple, tant els Mossos com les administracions competents informen la Conselleria de Treball de qualsevol incident, i les dades queden recollides en un informe mensual que és públic i es pot consultar. Amb les persones sense llar, en canvi, no hi ha cap protocol similar.
Dades disperses i descentralitzades
Això fa que moltes d’aquestes morts passin en silenci, segons denuncien entitats que treballen a peu de carrer. La mateixa Conselleria de Drets Socials admet que la informació queda fragmentada entre ajuntaments, policies municipals, hospitals o registres civils. La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, en una entrevista a l'Aquí Catalunya, assegura que és un problema generalitzat i alerta també d’un augment de la discriminació contra les persones més vulnerables.
La gestió de les persones sense llar és competència dels ajuntaments, tot i que la majoria dels serveis socials estan finançats per la Generalitat. Cada municipi intenta controlar com pot quantes persones dormen al ras, però els recomptes sovint els fan entitats socials i fundacions.
Les entitats consultades asseguren que fer un cens estable de persones sense llar és complicat, perquè les situacions canvien constantment: moltes persones entren i surten d’albergs, pensions o equipaments municipals. Tot i això, consideren que sí que seria possible tenir un registre de les morts al carrer si hi hagués voluntat política per fer-ho.

Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado exclusión social, vivienda y medio ambiente....




