Les bases de Morón de la Frontera i Rota són espanyoles o nord-americanes?

Barcelona

La guerra entre els Estats Units i Orient Mitjà, està generant molta inquietud pel que fa al paper d'Espanya en aquest conflicte que cada vegada afecta a més països. En el cas de l'estat espanyol hi ha dues bases americanes a Rota i a Morón de la Frontera, fet que podria generar dubtes sobre la importància d'aquestes bases per Trump. Tot i la seva ubicació al sud de la península hispànica, l'expert en geopolítica, Rafa Vilasanjuan, explica a l'Aquí Catalunya el valor d'aquestes dues instal·lacions i el seu funcionament.

L'atractiu d'aquestes bases radica en el fet que es troben en una posició estratègica per a l'accés dels americans, ja que tal com explica Vilasanjuan s'ubiquen a mig camí entre Orient Mitjà i els Estats Units. A aquesta ubicació exclusiva se li suma que des d'aquest punt, els Estats Units poden arribar a controlar tota la zona africana i el Mediterrani.

La base naval més gran a prop del Mediterrani es troba a Rota, i les seves dimensions podrien fins i tot suportar que atraquessin els portaavions americans com el Nimitz, a causa de la gran profunditat de l'Atlàntic. En el cas de la base aèria de Morón, també és una de les més grans que hi ha a Europa, de fet ja suma 5.000 treballadors entre personal militar i personal de suport. En aquesta base es poden trobar principalment avions de guerra i avions auxiliars encarregats d'abastir els altres avions en el cel, per la seva poca autonomia.

El conveni existent fixa que la sobirania d'aquestes instal·lacions és conjunta, és a dir, és territori espanyol amb cessió d'ús als Estats Units només amb dues condicions. La primera norma de la seva utilització és que l'objectiu sigui "bilateral", és a dir que satisfaci els dos països. I la segona, permetria el seu ús per motius multilaterals: com el mandat de les Nacions Unides o una intervenció de l'OTAN.

Ara bé, si cap d'aquestes dues circumstàncies es produeixen, els Estats Units haurà de demanar permísa Espanya per utilitzar aquestes bases per una guerra iniciada per ells. Aquests dos punts concrets es remunten a temps de Franco i la Guerra Freda del 1953. Durant aquesta època, l'Espanya franquista volia sortir de l'aïllament i va ser llavors quan va sorgir una aliança amb el president Eisenhower als Estats Units, qui va determinar que aquests indrets eren molt estratègics i que, per tant, era un bon punt per fer front a Rússia. En el moment d'aquest vincle la sobirania es va cedir els Estats Units fins a l'any 70, quan Franco va recuperar el seu control. Sota la propietat americana aquestes instal·lacions funcionaven gairebé com una "ambaixada estatunidenca".

Aquesta sobirania que posteriorment va passar a ser espanyola s'ha pogut veure reflectida en les guerres en què s'han utilitzat. Vilasanjuan menciona, per exemple, la guerra del Golf del 1991, quan l'Iraq va envair Kuwait, en què Espanya es va veure obligada a recolzar el conflicte a causa d'un mandat multilateral i no va poder posar objecció. L'expert menciona que també es van fer servir el 98 a Kosovo, on aquí sí que hi havia un mandat de l'OTAN, sent la primera guerra en què aquesta aliança va participar. O a Líbia el 2011, com a resposta també d'aquesta organització als bombardejos a l'ambaixada americana. L'única vegada que s'han fet servir incorrectament va ser quan Aznar es va posicionar a favor de la intervenció a Iraq l'any 2004, implicant a Espanya a la guerra.

Però alguna vegada s'ha impedit la utilització de les bases espanyoles? La resposta de Vilasanjuan és clara: "per estrany que sembli, a la guerra del Yom Kippur el 1973". Un conflicte entre Aràbia i els països àrabs i Israel. Espanya no es va voler posicionar i Carrero Blanco va prohibirla utilització de la base de Torrejón de Ardoz, també a Rota. Darrere d'aquesta decisió es trobava l'interès per mantenir el subministrament de petroli que rebia dels països àrabs i la manca de relació entre l'Espanya de Franco i Israel.

La resta de països europeus tenen bases militars però encara de control americà, com la de Grècia o Turquia. En el cas d'Itàlia, funcionen pràcticament igual que les espanyoles, tenen sobirania italiana i, per tant, requereixen un acord d'utilització conjunta. Segons explica Vilasanjuan, l'importància de les bases italianes se sembla molt a les que hi ha en la península ibèrica, diferenciant-se en el fet que no podrien entrar portaavions a causa de la seva dimensió. No obstant això, la situació i aprovació per la seva utilització és "exactament igual".