Ser dona i obrir-se pas en un món d'homes: "Tant de bo haver nascut ara"

Barcelona

El programa Aquí Catalunya, de SER Catalunya, ha reunit cinc dones que s'han obert pas en feines dominades pels futbols i, a les portes del 8M, Dia Internacional de la Dona, han compartit les seves vivències i com veuen actualment la bretxa de gènere.

Hi han participat una jugadora del primer partit del Barça femení; una àrbitra que dirigeix també partits d'homes; una periodista a bord de la tripulació Hipatia II a Mars; una pagesa amb formació de química; i una escriptora, traductora i ara monologuista.

Carme Nieto, pionera del futbol femení

La Carme Nieto és una pionera del futbol femení i recorda, a la gespa, "que estaves corrent per la banda i veies una mà que et volien estirar els cabells. Va ser molt dur!". Ella va disputar el primer partit de la Selecció Ciutat de Barcelona, el primer equip femení del Barça. El duel es va celebrar el dia 25 de desembre de 1970 i hi havia 60.000 persones a la graderia.

Ella va obrir-se pas en un món d'homes i ha recordat que a casa seva la van respectar perquè "s'ho esperaven", però ha revelat que tenia companyes que amagaven la seva identitat perquè a les cases "no estava ben vist" i "va costar": "S'amagaven de dir el seu nom real; venia una noia i deia em dic Gómez i venia un altre dia i en deia un altre. I et deies, aquella noia ha dit un altre nom!".

Nieto s'ha congratulat pel fet que des d'aquella "prova de foc, que va resultar fonamental, no es va deixar de jugar a futbol". Sempre recorda els inicis perquè va ser "de comentaris" i es fa creus del que deien els diaris; feien unes cròniques on deien que guanyàvem per guapes o que valia més la pena que se n'anessin a casa amb les cassoles".

Ella assegura que té un recull de totes aquestes observacions en un àlbum i "és per riure". Té un document on un senyor escriu que potser no era convenient "perquè potser no podrien tenir criatures". Segons Nieto, "l'ambient de seguida va respondre i el públic també" perquè després el Barça professional jugava el seu partit i era una cosa benèfica i així es recollien més cèntims".

Ha conclòs que els ha costat "sang, suor i llàgrimes perquè fins ara, que tot són triomfs i pilotes d'or, ha costat més de cinquanta anys". Segons Nieto, van fer l'equip "amb la intenció, una mica, de buscar dins del Barça que això es continués". Al principi jugaven sense estar federades "perquè ens van tenir 10 anys esperant per legalitzar el futbol femení", encara que per tot Espanya ja hi havia equips de dones.

Irene Gomis, de química a pagesa

Gomis, química de formació, ha dit que des de petita ha rebut "l'estigma" per voler treballar al camp: Els pagesos representa que són ruquets i no han tingut estudis; i ara la majoria en tenim, tot i que pot ser ben vàlida sense haver estudiat. "A l'escola et diuen a casa teva són pagesos, i els meus fills encara s'ho senten".

Carla Borràs, àrbitra en partits amb jugadors homes

L'àrbitra de la Federació Catalana de Futbol ha explicat que en els dotze anys en els quals arbitra "un pare va baixar de juvenils i em va llançar una ampolla a la cara" i aquella nit va patir assetjament per les xarxes socials. "Però ja està. Sí que ara hi ha un respecte", ha dit. Per això, ha verbalitzat que "tant de bo haver nascut ara".

"Era una sorpresa que em veiessin als camps, ara s'ha normalitzat. Ara podem parlar de "normal" que hi pugui haver una àrbitra a categories catalanes i "després ja veurem si t'accepten més o menys" i "en situacions notes que primer t'has de fer valer, que has d'encertar perquè vegin que en saps".

Sobre si hi ha diferències entre homes i dones en afició, ha respost que sí, "sobretot a la Primera Divisió". "Veiem el Barça femení quan omple el Camp Nou, l'ambient és molt diferent del que es pot respirar la setmana passada contra l'Atlètic de Madrid; és menys competitiu, més festiu".

Carloa Gurt, escriptora, dramaturga i monologuista

Segons la Carlos Gurt, "els homes també estan oprimits i no només de cara a les dones; també els homes haurien d'abanderar i empoderar-se des d'una altra banda. Jo tinc dret a no tenir ganes de sexe. Que sembla que ell sempre ha d'estar disponible i tenir ganes. No és contra ell, és contra un sistema".

"Però cada any estem igual, no és contra ells, els hem d'incloure", ha dit en referència al 8M. No s'acaba d'aconseguir perquè hi ha molts corrents, i hi ha gent molt punki". "Quan vaig a fer entrevistes me n'adono, o quan faig articles amb la paraula home tindrà el triple de comentaris i que la majoria és per dir-te que ets idiota. Jo ja entenc que es puguin sentir ofesos, però és qüestió de pèrdua de territori, estan acostumats a dominar", ha dit.

"Ara si ets dona és més fàcil de publicar, però si mires dades, es continuen publicant més homes que dones. Hi ha narrativa errònia, segons ella. Però estaven acostumats a ser el 80% del mercat i ara al 60% "se senten amenaçats". Segons ella, "també és qüestió de temps; s'han d'acostumar, han de venir amb noves generacions amb nous paradigmes".

Jennifer Garcia, participant de la missió Hipatia II

La Jennifer Garcia és investigadora i professora a la Universitat Rei Juan Carlos, i va ser periodista a bord de la tripulació Hipatia II a Mars, la primera tripulació de dones. "Penseu que només 11% dels que han anat a l'espai són dones, només 7% han sortit de la nau. En el nostre cas, fem tripulacions femenines", ha explicat.

"Vaig estudiar relacions públiques i comunicació. Els referents en aquesta mena de carreres, que facin salt a espai, es redueix molt. I crec que sempre és alguna cosa com un nen petit. Quan no hi ha barreres, per què ens les posem nosaltres? Si no es prova, doncs no s'intenta. Ella volia ser astronauta, amb els anys se'n va separar, però Hypattia "va ser la manera de reconnectar amb aquella ella de petita".