La doble cara del Girona a la Lliga

La segona volta del Girona deixa una tendència curiosa. L'equip de Míchel sembla sentir-se més còmode davant de rivals de la part alta de la classificació que davant aquells que lluiten per la permanència. Els números reflecteixen una diferència clara entre els dos escenaris.

El rendiment davant els 10 primers classificats

Davant equips situats a la primera meitat de la taula, el conjunt gironí ha ofert una de les seves millors versions. Davant l'Espanyol, Getafe, Barça i Celta ha estat capaç de sumar set punts. L'equip va guanyar els dos derbis catalans, va empatar contra el Getafe i només va caure contra el Celta, en un partit on, per ocasions i sensacions, va merèixer una mica més que la derrota.

Aquest tipus de partits afavoreixen el Girona. Quan el rival també vol jugar, l'equip troba espais per córrer, pot pressionar més amunt i té més facilitat per desplegar el futbol ofensiu. Jugadors com Lemar, Tsygankov o Ounahi troben més metres per rebre entre línies i l'equip se sent còmode atacant en transició.

Els resultats davant els 10 últims de la Lliga

La cara oposada apareix davant de rivals de la zona baixa. Davant Oviedo, Sevilla, Alavés i Levante, el balanç és molt més discret: només tres punts sumats. Dos dels rivals, a més, ocupen llocs de descens. L'equip va perdre contra l'Oviedo, va empatar contra Sevilla i Alavés i va salvar un punt en el descompte contra el Levante a l'última jornada.

En aquesta mena de partits el guió canvia. Els rivals se solen protegir més a prop de la seva àrea, redueixen els espais i obliguen el Girona a tenir més paciència amb pilota. Aquí apareixen els problemes. L'equip domina territoris, acumula centres i arribades, però li costa trobar solucions clares als metres finals.

El mateix Míchel ho ha assenyalat diverses vegades. El Girona fa moltes coses bé fins a arribar als tres quarts de camp, però li falta determinació i precisió quan apareix l'àrea rival. L'equip dispara, però no sempre aconsegueix transformar aquest volum de vegades clares.

L'objectiu no canvia: els 42 punts

La diferència de rendiment no és menor perquè molts dels punts que marquen la permanència es decideixen precisament en aquest tipus d'enfrontaments directes. Si el Girona vol tancar com més aviat millor l'objectiu dels 42 punts —i potser aspirar a alguna cosa més— haurà de trobar una solució a aquest embús ofensiu davant de rivals que es tanquen.

La tendència és clara: contra els de dalt, el Girona competeix i brilla. Contra els de baix, li costa obrir el partit. Resoldre aquest contrast pot marcar el tram final de la temporada.