Oleksandra Matviichuk, ucraïnesa i premi Nobel de la Pau: "No hi ha garanties que ens puguem llevar l’endemà"

Barcelona

Quatre anys després de l’inici de la invasió russa a gran escala, els ucraïnesos continuen resistint una guerra que ha canviat completament la seva vida. Així ho explica l’activista i advocada de drets humans Oleksandra Matviichuk en una entrevista a 'El Balcó' de SER Catalunya. Guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2022 per la seva feina documentant crims de guerra, Matviichuk assegura que "Rússia utilitza el terror contra la població civil com a estratègia central del conflicte".

La guerra ha destruït la vida quotidiana dels ciutadans. Segons Matviichuk, coses tan simples com reunir-se amb amics o planificar el dia a dia s’han tornat impossibles. "No hi ha garanties que ens puguem llevar l’endemà", lamenta.

Alhora, l’activista denuncia que el quart hivern de guerra ha estat especialment difícil. Rússia ha atacat deliberadament infraestructures energètiques essencials per a la població civil, deixant milions de persones sense electricitat, calefacció o aigua.

"Quan no tens llum ni calefacció, no pots ni fer coses molt bàsiques, com escalfar la llet per al teu nadó", relata. Tot i això, assegura que la població continua resistint: "La primavera ha arribat. Hem sobreviscut a aquest hivern i continuem lluitant per la pau i perquè els nens ucraïnesos puguin viure sense violència".

Més de 98.000 crims documentats

Matviichuk denuncia que l’exèrcit rus està cometent nombrosos crims de guerra. "Rússia no pot guanyar al camp de batalla i per això utilitza el terror contra civils", afirma.

Segons les dades recopilades per la seva organització, les forces russes han atacat deliberadament hospitals, museus, edificis residencials i rutes d’evacuació. També denuncia tortures en centres de detenció i la deportació forçada de nens ucraïnesos. "Tenim registrats més de 98.000 episodis de crims de guerra", assegura.

Per recopilar aquestes proves, l’organització de Matviichuk va crear una xarxa nacional amb desenes d’entitats i informadors locals repartits per tot el país, inclosos territoris ocupats. Els investigadors utilitzen fonts obertes, verificadors digitals i equips sobre el terreny que documenten els atacs amb fotografies, vídeos i testimonis de víctimes. Un exemple és l’atac amb míssils contra un gran hospital a Kíiv, on equips de la xarxa van recollir proves immediatament després de l’impacte.

L’objectiu d’aquesta documentació no és només crear arxius històrics, sinó impulsar processos judicials. Matviichuk recorda que tropes russes ja han comès crims en altres conflictes sense conseqüències: "Ha passat a Txetxènia, Moldàvia, Geòrgia, Mali, Líbia o Síria. Mai han estat castigats". Per això defensa que cal trencar aquest "sentit d’impunitat" per evitar noves agressions en el futur.

Quin és el paper de la justícia internacional?

L’activista explica que han entregat informació al tribunal internacional, a les Nacions Unides i a diversos organismes d’investigació. Tot i això, denuncia que hi ha un buit jurídic que dificulta jutjar els principals responsables. Segons Matviichuk, ni tan sols la Cort Penal Internacional té plena jurisdicció per perseguir el president rus, Vladímir Putin, pel crim d’agressió.

Per això considera clau la creació d’un tribunal especial impulsat pel Consell Europeu per jutjar els responsables de la invasió. "Des de Barcelona us pregunto: quan s’hi sumarà Espanya? Nosaltres estem esperant", manifesta.

Malgrat tot, l’activista manté l’esperança de veure algun dia Putin davant d’un tribunal: "Per als ucraïnesos, esperança vol dir acció. Significa que el futur no està escrit i que hem de lluitar per un futur amb pau i justícia".

Matviichuk assegura que la força per continuar prové sobretot de la societat civil. "Quan no pots confiar en el sistema internacional, pots confiar en la gent. La gent ordinària té molt poder", assegura. I conclou amb una reflexió sobre els drets humans: "No podem deixar la seva protecció només en mans d’experts o diplomàtics. És una responsabilitat de tots els ciutadans".