Què són les reserves estratègiques de petroli i com funcionen

Barcelona

El preu del petroli s'ha vist incrementat arran de la guerra del Golf, una pujada davant de la qual s'alliberaran reserves estratègiques de petroli en unes xifres que no s'havien vist mai encara. D'on venen aquestes reserves? O quin paper hi poden jugar? El cap d'economia de la SER, Jordi Fàbrega, resol totes aquestes qüestions a l'Aquí Catalunya.

L'origen d'aquestes instal·lacions té lloc el 1974, els anys posteriors a la crisi del petroli quan es va crear l'Agència Internacional de l'Energia. Aquesta agència neix amb l'obligació d'abastir tots aquells països que no compten amb aquest recurs amb unes reserves equivalents a una autonomia de 90 dies sense dependre de cap altre actor. És a dir, han de tenir petroli emmagatzemat per poder "aguantar" tres mesos sense comprar-ne.

Aquestes reserves són les que existeixen des de llavors i que es fan servir en casos d'emergència. Inicialment, es van concebre per garantir el subministrament intern de cada país, però al final "sempre s'han utilitzat per controlar el mercat" i per assegurar que el subministrament de petroli es mantingui en situacions complicades com l'actual.

En el cas d'Espanya i la resta dels 32 països que estan emmarcats dins de l'Agència Internacional de l'Energia compten amb no només reserves per 90 dies, sinó que per més temps. Les dades aportades per Fàbrega revelen que de mitjana els països que formen aquesta agència, tenen la capacitat de subsistir 143 dies, és a dir, gairebé cinc mesos de reserves.

Tot i ser aquest el llindar, cada territori té les seves particularitats, alguns d'ells superant àmpliament aquestes xifres com és el cas dels Països Baixos o Estònia, la qual té petroli per gairebé tres anys. Altres països com Espanya no arriben a aquests nivells, tenint el mínim establert per complir l'obligació de l'Agència. A principis d'aquest mes, Espanya comptava amb l'equivalent a 96 dies de consum i ara a 92, segons la vicepresidenta tecera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen.

Fàbrega assegura que ara mateix hi ha un problema "molt gros", entre el tancament de l'estret d'Ormuz i la paralització de la producció a moltes plantes de països del Golf Pèrsic, al voltant del 25% del petroli mundial es troba fora de servei, és a dir, encara que es produeix, però no pot sortir.

Aquesta situació comença a provocar una competició entre països per veure qui es queda la resta del petroli, que sí que està circulant. Els països del Golf Pèrsic venen el cru sobretot a Àsia, com per exemple l'Iran, que destinava quasi tota la seva producció a la Xina. Aquest petroli ara no existeix i els països asiàtics i la Xina el necessiten, com a conseqüència es comencen a oferir preus més alts a altres països a canvi que els hi venguin el petroli.

L'escassetat actual està provocant una competició per veure qui es queda el petroli que sí que circula i l'Agència Internacional de l'Energia, amb voluntat de mediar, ha incrementat el petroli que hi ha al mercat per a evitar que sorgeixin nous conflictes.

La pregunta és: serà suficient amb aquesta injecció de 400 milions de barrils de petroli? Aquesta quantitat històrica només s'ha utilitzat abans 5 vegades en els 50 anys de vida de l'Agència: durant la Primera guerra del Golf, el desastre de l'huracà Katrina, la Guerra de Líbia i en dues ocasions durant la invasió d'Ucraïna.

El que no s'ha explicat és el ritme en què aniran sortint al mercat aquests barrils, aproximadament s'han deixat de produir al voltant de 30 milions al dia. "Si es posessin al mercat cada dia aquesta quantitat, la reserva anunciada duraria dues setmanes i mitja", comenta Fàbrega. En el cas d'Espanya aquesta injecció de petroli serà d'un 13% del total que té ara mateix, és a dir, una ampliació d'uns 12 dies de reserves de petroli.