Una vida de voluntariat

Lleida

Tres dones, una vida de voluntariat

Elvira Asensio, Dorita Espanyol i Maria Pellicer comparteixen més de vint anys de compromís social a les Terres de Lleida. Tres trajectòries diferents, però amb un mateix fil conductor: dedicar temps i energia a ajudar els altres.

Per a l’Elvira Asensio, de 86 anys, el voluntariat forma part essencial de la seva vida. Des de fa gairebé tres dècades col·labora amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències. Cada tarda, durant dues hores, atén per telèfon familiars que necessiten orientació o simplement algú que els escolti. “A mi el voluntariat m’ha donat vida”, explica. “Quan parlo amb gent que té problemes encara més grans que els meus, marxo cap a casa a la mar de bé”.

Asensio recorda que va arribar al voluntariat a partir d’una experiència personal, quan a una tia seva li van diagnosticar Alzheimer. “Me’n vaig fer càrrec i vaig entrar en contacte amb l’associació. I aquí m’hi he quedat”, explica. Des d’aleshores ha escoltat centenars d’històries i ha acompanyat moltes famílies en moments difícils. “A vegades em diuen si soc psicòloga, però jo només escolto i intento ajudar”.

Dorita Espanyol, de 74 anys, és voluntària a la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola, on acompanya persones amb problemes de drogodependència en el seu procés de reinserció. Explica que el que més la va marcar quan va començar va ser descobrir la humanitat de persones que sovint són estigmatitzades. “Primer feien una mica de respecte quan els veies al carrer, però quan els tractes veus que són persones com nosaltres”, afirma. “Només que rebin una mica d’amor i dignitat, canvien molt”.

Amb els anys ha vist casos d’èxit i també situacions complicades, però assegura que l’experiència li ha aportat molt personalment. “Diria que m’aporta més la tasca a mi que no pas jo a la tasca”, reconeix. “He viscut experiències molt entranyables i molt d’agraïment de persones que només necessitaven algú al seu costat”.

Per a Maria Pellicer, voluntària al centre de Sant Joan de Déu d’Almacelles des del 2006, el voluntariat és també una manera d’entendre la vida. Allà acompanya persones amb discapacitat i trastorns de conducta. “Reps més del que dones”, assegura. “A mi personalment m’omple moltíssim. Vas allà i les hores passen volant, i sempre marxo amb ganes de tornar-hi”.

Tot i els anys dedicats al voluntariat, cap d’elles no esperava rebre un reconeixement públic. “És un agraïment que no t’esperes”, diu Espanyol. Pellicer coincideix: “Ho he fet perquè em sortia de dins, no pensant en cap homenatge”. I Asensio ho resumeix amb senzillesa: “Quan algú et diu gràcies perquè l’has ajudat, això ja és molt”.

Les tres dones fan també una crida a més persones a implicar-se en el voluntariat. “A vegades em diuen que sense cobrar no ho farien”, explica l’Elvira. Però per a elles el retorn és un altre. Un retorn que, com asseguren, es troba en els petits gestos, en les històries compartides i en la sensació d’haver ajudat algú a tirar endavant.

Elvira Asensio, Dorita Español i Maria Pellisé són tres lleidatanes que reben un homenatge "Dones amb un llarg compromís social". Són persones, com tantes altres dones que també fa anys que són voluntàries, que representen una petita part, una baula d'un engranatge més gran que conforma una associació, un projecte comunitari o una iniciativa que té per objectiu ajudar als altres, fer que les persones que pateixen, puguin reduir aquest patiment i puguin confiar una mica més en tenir esperança per al futur. Són dones que han dedicat més de vint anys a mantenir un compromís ferm vers els altres a canvi de res.