Antonio Carmona: "El dia que vegi un gitano sense ritme me l'emporto a la NASA perquè l'estudiïn"

Barcelona

El músic Antonio Carmona ha visitat el programa Llapis de Memòria, per repassar la seva trajectòria i presentar el seu nou disc, Baro Drom (Éxodo), coincidint amb els 20 anys de carrera en solitari.

El treball, que ja està sonant, té un significat molt especial per a l’artista. “Baro Drom vol dir èxode en romaní”, explica Carmona, que reivindica les seves arrels gitanes i la necessitat de donar visibilitat tant a la seva cultura com a la seva llengua. “Els gitanos hem viscut molt d’èxode al llarg de la història, i jo també l’he viscut en la meva vida personal i musical”, assegura.

Durant l’entrevista, el cantant ha recordat alguns dels moments clau de la seva carrera, com el gran èxit de Para que tú no llores, tema que va interpretar amb Alejandro Sanz. “És un himne que m’ha donat moltes alegries, sobretot per parlar de la immigració i de la gent que ho passa malament”, destaca.

El pas pel programa també ha servit per aprofundir en els seus orígens. Fill d’una família amb una llarga tradició musical —amb noms vinculats a sagues com els Amaya o els Carmona—, Antonio Carmona va créixer envoltat de música. “A casa meva hi havia festa cada nit. Venien músics, es cuinava, es cantava... això és el que m’ha fet com soc”, recorda.

Abans de convertir-se en la veu de Ketama, Carmona va començar com a percussionista, disciplina en què va arribar a participar en prop de 80 discos. “Vaig deixar la guitarra perquè em semblava massa difícil i el meu pare em va regalar uns bongos. A partir d’aquí va començar tot”, explica. També va ser un dels primers músics a incorporar el cajón flamenc, instrument introduït a Espanya per Paco de Lucía.

El seu Llapis de Memòria ha estat marcat per referents musicals molt diversos, com el brasiler Djavan o el britànic Peter Gabriel, que evidencien una trajectòria oberta a la fusió. “Jo no faig flamenc pur. Soc flamenc de vida, però la meva música va més enllà”, defensa.

En un altre moment de l’entrevista, Carmona ha abordat el racisme, assegurant que ell mateix l’ha patit recentment. “Hi ha gent que només veure’t ja té rebuig. Això només es canvia amb cultura i educació”, afirma, tot reivindicant la necessitat de visibilitzar la història del poble gitano.

El músic també ha parlat de la seva gira actual, que farà parada el 14 de juny al Teatre Tívoli. Un concert on repassarà els seus grans èxits i presentarà els temes de Baro Drom. “Hi haurà molta rumba catalana i artistes convidats. M’agrada compartir escenari”, avança.

En clau més personal, Carmona ha compartit records de la seva infància, marcada per dificultats econòmiques però també per una gran riquesa cultural. “La fatiga et dona saviesa i criteri”, reflexiona. També ha parlat amb humor de la seva nova etapa com a avi i de la seva manera d’entendre la professió: “Jo no soc artista, soc músic. Això és un ofici”.

Les cançons de l'Antonio Carmona:

• Los Colores - Antonio Carmona
• Serrado - Djavan
• Que Mala Suerte La Mía - Los Amaya
• Tangos Candongos Con Mi Tío Pepe Habichuela - Antonio Carmona
• Summertime - Peter Gabriel
• Vente Pa' Madrid - Ketama
• Windmills of Your Mind - Sting