Des dels jaciments fins a les benzineres: quin recorregut fa el petroli?
Jordi Fàbrega, expert econòmic, explica el recorregut del cru, la seva refinació i per què el barril de Brent marca el preu de referència a Europa
Des dels jaciments fins a les benzineres: quin recorregut fa el petroli?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A la secció Sabies què? de l'Aquí Catalunya, s'ha detallat el recorregut complet que fa el petroli des que surt d'un jaciment fins que arriba a la benzinera. El cap d'economia de la SER, Jordi Fàbrega, posa en ordre un procés llarg i molt més compex del que sembla, des de l'extracció i el transport fins a la refinació i la distribució final.
Del jaciment al dipòsit
Fàbrega explica que "el petroli s'extreu d'un jaciment i després s'emmagatzema o bé en barrils per transportar-lo, o bé en dipòsits que el fan arribar a través d'un oleoducte". En aquest punt comença un viatge que porta el cru fins al país de destí, sigui per carretera, per canonada o en grans sistemes d'emmagatzamatge.
Un dels detalls que destaca és que un barril de petroli equival exactament a 159 litres. També precisa que "el que varia no és la quantitat com el tipus de petroli, perquè n'hi ha de més pesats i menys densos".
El pas per la refineria
Un cop arriba al país de destí, el petroli entra a les refineries. A Espanya n'hi ha vuit, i allà és guarda en dipòsits abans de començar el procés químic, que el converteix en els diferents derivats que s'utilitzen cada dia. El primer pas és la destil·lació, escalfant el cru fins a 400 graus en una torre de gairebé 70 metres per separar les fraccions més pesants de les més lleugeres.
Després venen els processos més complexos, com el cragueig o l'hidrocraqueig, que permeten trencar molècules grans i obtenir combustibles de més qualitat. En paraules d'Inés Cardenal, portaveu de la patronal del sector, "trenquem molècules grans i pesades en altres petites i lleugeres".
Cap a la benzinera
Un cop refinats, els productes tornen als dipòsits i fan el penúltim viatge fins a le sterminals de'emmagatzematge repartides pel territori espanyol. Des d'allà arriben a les gasoliners, on es fan els darrers tràmits abans d'acabar als dipòsits dels vehicles.
Fàbrega recorda un aspecte que no sempre es té en compte: D'un barril no surt només gasolina. Del procés se n'obtenen, per exemple, un 40% de gasoil, un 16% de querosè per a aviació i un 15% de gasolina, a més d'altres derivats com el fueloil, gasos com el propà o el butà, asfalt i plàstics".
El Brent i els preus
La secció també serveix per aclarir per què parlem de barril de Brent. Fàbrega explica que aquest petroli s'extreu del Mar del Nord i que és la referència a Europa, mentre que als Estats Units se sol fer servir el barril de Texas. "Per aquí tenim i s'utilitza el de Brent, diu, especificant que els preus varien segons el jaciment i el tipus de cru.
