La "reunionitis", el mal heretat de la pandèmia

Barcelona

“Estic fins als ous de les reunions de feina”. Amb aquesta contundència s’expressa el periodista Santi Giménez al programa Aquí Catalunya per descriure un fenomen cada cop més estès al treball: la “reunionitis”, un excés de reunions que redueix la productivitat, causa fatiga mental i fragmenta el temps necessari per a la feina profunda.

El periodista ho resumeix amb una frase molt clara: “ens reunim per sobre de les nostres possibilitats, tot per no resoldre res”. Explica que per combatre aquest esdeveniment i millorar l'eficiència i benestar de la plantilla, els especialistes recomanen establir una agenda clara, convocar només personal essencial i fomentar alguns dies sense reunions.

“Actualment, hi ha una sobredosi de reunions. Han existit sempre, però n'hi ha algunes innecessàries”, assenyala Giménez. Aquesta dinàmica té origen a l’època de la pandèmia, on ens comunicàvem amb els companys de feina telemàticament degut al confinament. Plataformes com Teams de Microsoft o Meet de Google van passar a formar part del nostre dia a dia. “Estàvem sols i volíem parlar, llavors ens sobrereuníem. Però seguim com si estiguéssim tancats a casa, no cal reunir-se 2, 3 o 4 cops al dia per ximpleries”, remarca el periodista.

Les dades estadístiques confirmen la ineficàcia

Giménez aporta al programa les dades de l’enquesta global de la consulta PwC, realitzada el 2024 als CEO d’empreses nord-americans, que consideren el 40% de l’activitat empresarial és ineficient. A més, calculen que el 35% del temps dedicat a reunions per la presa de decisions, és un temps malgastat. “Cada vegada que ens reunim perdem molts diners”, apunta el periodista. El cost total del conjunt de reunions equival a un impost de 10 bilions de dòlars, prop del 7% del producte interior brut mundial (PIB).

El resultat és molt similar en una enquesta de Deloitte realitzada l’any 2025 a 266 consellers delegats de companyies dels EUA: el 65% valora que les reunions són de poc profit. A Espanya no existeixen dades precises sobre el cost d’aquestes reunions, però sí tenim l’impacte. L’informe d'Anatomia del Treball d’Asana el 2023 calcula que els treballadors espanyols passen una mitjana de 3,6 hores de reunions. Tot i que la durada mitjana és de 30 i 60 minuts, gairebé el 40% d’elles superen l’hora.

A més, segons el WorkMonitor de 2023 de Randstad confirma que Espanya és un dels països on més temps es perd en reunions prescindibles: el 58% dels treballadors afirmen que la meitat d'aquestes trobades es podrien substituir per un correu electrònic. “Abans t’aixecaves del teu lloc de treball, picaves a l’esquena d’algú i li deies: escolta, això et va bé així o no? I en 2 minuts se solucionava”, recorda Giménez.

Els efectes secundaris de les reunions

Les conseqüències d’aquest excés no són només econòmiques, sinó també personals. L’avorriment és un dels efectes més evidents. Quan t’has de reunir 2 o 3 vegades al dia, lluny de ser productives, aquestes reunions es tornen tedioses, especialment si les reunions no comencen a l’hora programada i, a més, no van directament als assumptes importants. També pot aparèixer enuig. Molts treballadors gaudeixen de la seva feina i perceben les reunions com una trava per poder fer el que els motiva.

La desmotivació és una altra conseqüència directa, sovint vinculada amb el terme burnout, un estat d’esgotament físic, emocional i mental provocat pel treball. A més, l’ansietat pot estar present també. Les reunions es converteixen en moments de pressió, on es presenten objectius difícils d’assolir. Giménez ho interpreta amb un exemple extrem, el de la gran renúncia: ”Hi ha directors executius d’empreses que diuen: me’n vaig a plantar enciams en lloc d’estar tota la vida fent reunions”.