"Resàvem i desitjàvem això, i em vaig emocionar quan em van dir que podríem posar els papers en regla"

Santa Coloma de Gramenet

"La meva filla és autista. I aquí la tracten com una persona normal. Per això vam venir a Espanya, pel futur dels nostres fills… Tot el que hem aguantat ho hem fet per ells". La Nancy ha acudit a les deu del matí a una oficina de Càritas de Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet. L’objectiu, tan simple com complicat: regularitzar la situació d’ella, del seu marit i dels seus tres fills acollint-se a la regularització impulsada pel Govern.

Desenes de persones, sobretot dones, han passat aquest matí per la petita seu de Càritas d’aquest barri de muntanya proper a Barcelona. Una gran pissarra blanca dona la benvinguda als visitants amb el lema «REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA 2026». D’aquí al 30 de juny, quan finalitza el termini per presentar les sol·licituds, l’equip d’estrangeria i migracions de Càritas a Barcelona ha passat de 10 a 70 persones: nous juristes contractats, estudiants en pràctiques, voluntaris… Tothom remant en la mateixa direcció.

Al llarg de tot el matí, el degoteig de persones ha estat constant. Algunes arribaven amb cita prèvia; d’altres, senzillament, amb la urgència de qui no vol deixar passar una oportunitat única. El procés comença de manera senzilla: seure, respirar i revisar papers. Passaport a la mà, s’inicia la comprovació. Cada pàgina compta, fins i tot les que són en blanc. Fotocòpies, moltes fotocòpies.

Però més enllà dels documents, el que omple la sala són les històries. Històries de persones que fa anys que esperen aquest moment. De feines a l’ombra, de vides en pausa, de famílies que han après a conviure amb la inseguretat.

La Jomira ha vingut a demanar informació perquè ahir es va assabentar pels mitjans que al BOE s’especificava que calia el certificat de vulnerabilitat. Fa deu mesos que és a Espanya amb el seu marit i el seu fill. "Estic al cas de tot, però ahir vaig veure que hi havia un altre requisit, i he vingut a demanar més informació per saber si encara tinc temps de sol·licitar el paper que falta", assegura. Tota la família viu a Santa Coloma i confia en un canvi de vida: "És una bona notícia, ara podrem treballar; l’important són els papers i per això som aquí", remarca.

"La primera setmana és a veure-les venir"

Les advocades de Càritas, especialitzades en estrangeria, es mouen entre taules oferint ajuda i orientació. Responen dubtes, ordenen expedients, tranquil·litzen nervis. Elles també senten la pressió del procés: saben que qualsevol canvi o imprevist pot afectar milers de persones. Fa setmanes que s’hi preparen, i aquest mateix matí tenen una formació perquè no quedi cap zona grisa sense cobrir.

Anticipar-se als obstacles forma part de la seva feina. Explicar cada pas, revisar cada document, repetir una vegada i una altra els requisits. Perquè darrere de cada expedient hi ha una vida que pot canviar. Això és el que es respira en aquesta oficina: la sensació d’estar a l’inici d’alguna cosa important. Per a molts, avui no ha estat només un tràmit. Ha estat el primer pas cap a una vida amb més estabilitat, menys por i un horitzó més clar.

Tot i que el camí tot just ha començat —més de dos mesos d’espera fins a completar el procés—, molts han sortit avui de Càritas amb la meitat de la feina feta. I, sobretot, amb la sensació d’encetar un capítol nou de les seves vides.