Eudald Espluga, filòsof i assagista: "Quan pensem la fi del món tots ens comportem com algú d'extrema dreta"

Barcelona

La fi del món s’ha convertit en una obsessió contemporània. Sèries, pel·lícules com Don’t Look Up, discursos polítics i fins i tot amenaces reals alimenten un imaginari apocalíptic que oscil·la entre la por i la fascinació. En aquest context arriba a les llibreries 'Imaginar la fi', del filòsof i assagista Eudald Espluga, publicat el mateix dia que Donald Trump advertia a xarxes sobre la destrucció d’una civilització sencera.

Lluny de sumar-se a l’alarmisme, Espluga proposa una mirada crítica sobre com pensem el col·lapse. “Molts dels relats culturals que tenim acaben abonant un imaginari molt limitat sobre la fi del món”, explica. Segons ell, aquest marc condiciona la nostra capacitat d’acció: “Quan pensem la fi del món, tots ens comportem com algú d’extrema dreta” diu bromejant.

El llibre analitza figures com els col·lapsòlegs o els doomers, i adverteix d’un risc paradoxal: l’excés de catastrofisme pot ser, en si mateix, paralitzador. “Que la fi del món sigui una estructura narrativa constant no vol dir que les conseqüències no siguin reals”, matisa, però insisteix que la manera com expliquem aquestes crisis és clau per determinar què fem davant d’elles.

En aquest sentit, Espluga defensa la necessitat de construir altres relats. Inspirant-se en l’escriptora Rebecca Solnit, apunta que sense una narrativa d’esperança no hi ha acció possible. L’antídot, diu, no és negar la crisi, sinó imaginar futurs que no estiguin condemnats d’entrada.

Enmig d’un present saturat de discursos apocalíptics, 'Imaginar la fi' intenta obrir una escletxa, no tant per predir el final, sinó per repensar com hi arribem i, sobretot, què podem fer abans.