Juanjo Brau: "Messi, quan juga, ho veu tot a càmera lenta"

Barcelona

Juanjo Brau va passar més de dues dècades treballant com a fisioterapeuta al Barça, la gran majoria d'anys al primer equip, on va custodiar l'estat físic dels futbolistes els millors anys de la història recent del Barça, especialment del millor futbolista de la història: Leo Messi. Ara, recull la seva trajectòria al llibre "Lo que el fútbol no ve", amb pròleg de Carles Puyol.

L'arribada al Barça i el salt al primer equip

L'èxit de Juanjo Brau en la seva trajectòria al club blaugrana rau en la confiança que sempre li van fer els jugadors. De fet, explica que "jo arribo al Barça gràcies a Pep Guardiola que, quan encara era jugador, em recomana per a començar al futbol base. I després són els jugadors del primer equip, quan a la tardor del 2004 hi ha quatre lesions de creuats en poques setmanes a la primera plantilla, els que en una reunió amb la direcció esportiva durant el Nadal van demanar que tant jo com un altre company passéssim al primer equip."

Tot just començava l'era Rijkaard, que culminaria amb la segona Champions de la història del club i seria l'avantsala del que per molts és el millor Barça de la història, el que va entrenar Pep Guardiola, que va irrompre amb un triplet màgic la primera temporada. D'aquella temporada perfecta

"Recordo quan Henry es lesiona al Bernabéu, quan falten tres o quatre setmanes per la final de Champions a Roma, a tres dies de l'Iniestazo al camp del Chelsea, i que ell em va dir que havia vingut al Barça per guanyar la Champions i que per tant havia de jugar."

Quan la preparació física és al punt de mira

No obstant, dels responsables mèdics i de la preparació física, sovint se'n parla més quan les coses no van bé: "No t'avaluaven, però sí que et qüestionaven. Si tot va bé és perquè és la teva feina i per això estàs al Barça, però quan van malament és culpa teva. Sempre hi ha un interès al darrere i a algú el beneficia quan hi ha crítiques," deixa caure Brau.

Una de les circumstàncies més difícils d'explicar és per què, quan la metodologia de treball no canvia, hi ha temporades amb molt poques lesions i d'altres amb una plaga. Juanjo Brau desgrana que "les lesions són multifactorials. Sempre has d'analitzar les causes i tots els factors. Sovint és el grau d'exigència que pots tenir, o el relaxament, o l'edat. Hi ha jugadors que no els he vist mai trepitjar un gimnàs i no s'han lesionat mai, i n'hi ha que ténen una rutina molt pautada i en canvi sí que cauen lesionats."

El risc, a més, s'accentua amb els futbolistes més joves que pugen de manera prematura al primer equip: "L'edat cronològica i la biològica no van junts i n'hem de ser conscients. També s'ha de tenir en compte la càrrega emocional quan un jugador passa de ser un desconegut a ser titular a qualsevol partit. No s'haurien de modificar les estructures de la preparació física i d'entrenament entre el futbol base i el primer equip. S'ha de tenir una estructura pròpia de club."

Com dir 'no' als futbolistes

Un dels secrets de l'èxit de Juanjo Brau és la capacitat per aconseguir que els jugadors es posessin a les seves mans: "Es construeix a base de respecte, d'empatia i de sinceritat. El pitjor que et pot passar amb un jugador és dir-li mentides, des dels terminis fins al què hi ha en l'entorn d'una lesió".

I amb mà esquerra per aconseguir que el jugador sigui el més conscient de quina és la decisió adequada en cada moment: "El més difícil és poder dir-li que 'no' a base del consens. Has de convèncer que aquell 'no' és per un motiu. El jugador pot assumir el factor de risc perquè té la determinació. És complicat dir que 'no', però has d'anar decidit i a negociar amb el jugador". I afegeix que "una de les parts més importants perquè et creguin és conèixer el jugador i el seu entorn. El missatge ha de ser comú i això és infranquejable. Si ens equivoquem, ens equivoquem tots. Si no és el que pot destruir la confiança".

Cuidant el millor de la història

Tots aquests factors de negociació s'accentuen si, el jugador en qüestió, és el millor de la història. "Messi creava dependència. Només la seva presència al camp repercutia positivament per nosaltres i negativament per l'equip contrari," recorda Brau, que explica que "els companys, si passaven i em veien tractant-lo a la camilla i Messi no s'havia entrenat, s'aturaven a preguntar si pel partit estaria disponible." I no amaga que això Messi "ho portava dins de la seva motxilla."

Juanjo Brau va entendre les necessitats de l'estat físic de Messi fins al punt que es va convertir en la seva ombra fins i tot quan anava amb la selecció argentina. "És un moment de negociació. Quan tornava de la selecció, a vegades, se li negociava que volia jugar en funció del seu estat físic," explica.

La motxilla del fisioterapeuta, en aquest sentit, també pesava, però diu obertament que "m'agrada la responsabilitat. El jugador és qui ho ha de veure, i si dubtava, llavors és quan jo li podia fer l'observació."

Per això posa en valor la figura dels diferents membres de l'staff més enllà de l'entrenador, per poder canalitzar aquest flux d'informació: "El jugador sempre li dirà a l'entrenador que està bé. L'únic que pot negociar si no ha de jugar és qualsevol del staff que no sigui l'entrenador. Primer, sempre parlar amb el jugador i després amb l'entrenador, teníem aquesta estratègia amb el Leo."

Messi: un gol abans d'entrar i musculatura d'esponja

Una de les situacions més compromeses de gestionar pel què fa a la salut de Leo Messi va ser una eliminatòria de Champions contra el PSG en què Messi es lesiona a l'anada, i com que estava empatada vol jugar com sigui la tornada: "Leo no estava en condicions, però parlem amb ell, perquè té un gen competitiu brutal. Si tenia el llindar del dolor a cent, ell anava a cinc mil... Messi arriba amb 'pinces', però si l'hem de fer jugar 10-15 minuts, ens la juguem, ell ho assumeix. Als cinc minuts de la segona part, el Tito em diu "és que el necessito". Surt a escalfar i amb aquella ovació fa el primer gol sense ni haver sortit al camp. Només li recordo una cosa: "Corre solo en la buena, porque no estás para correr muchas, pero eres el mejor del mundo y corriendo la buena podemos ganar," rememora Brau.

El fisioterapeuta revela sobre Messi que "la seva constitució muscular és molt explosiva, com una esponja: en el moment que l'esprems treus tot el suc, però en el moment que tornes a obrir-la es torna a omplir. El Leo té aquesta energia per uns metres determinats."

I aquest és el factor que determina que Messi aprengués a gestionar els esforços de manera que caminava durant molts minuts pel camp fins que arribava el moment oportú de fer un esforç intens: "Messi tenia aquesta explosivitat. Quan va començar les corria totes, però va aprendre a caminar per estar preparat per a la següent jugada. No caminava per caminar, tenia tal lectura de futbol que sabia anar caminant fins a on podia tornar a entrar en joc. Tenia una estratègia de joc brutal i era capaç de veure-ho tot en càmera lenta."

L'exigència d'un gran club com el Barça

La intensitat d'aquells anys en un club de la dimensió del Barça només permetia que estigués a l'alçada aquell qui s'entregava en cos i ànima a la feina. Brau reconeix que "jo la meva feina l'he portat al límit. La meva màxima sempre era la mateixa: "Pels partits importants, els físios havíem de fer l'impossible per tenir a tots els jugadors disponibles."

I ell, conseqüent amb el seu càrrec i la seva responsabilitat, "estava disponible 24/7, i si havia d'anul·lar plans familiars, ho feia. M'agradava la meva feina i, sobretot, la prestava al meu club, ho tenia integrat. Vaig estar quatre o cinc mesos sense tenir un dia lliure o 22 anys sense un cap de setmana. Vaig acabar malament i vaig necessitar ajuda, més de la que em pensava. Era una obsessió pel meu rol. Arribava a casa sense energia, perquè l'havia gastat tota al vestidor."

Fins al punt que, si era necessari, no es respectaven ni els festius més sagrats: "Recordo entrenar el 25 de desembre a la tarda amb el Victor Valdés, i ja que era Nadal li deia al meu fill que m'acompanyés, que jo havia d'entrenar amb el Víctor."

I per això Juanjo Brau espera que tots aquells professionals que tinguin l'ocasió de treballar pel Barça se'l sentin igual de seu: "Jo sempre reclamo estructura de club i sentiment de pertinença. Això ens caracteritza i diferencia dels altres, no ho podem perdre mai de la vida. No només soc aquell fisio, soc soci i he plorat pel Barça."