La jurisprudència deixa clar que la xiulada a l'himne espanyol és llibertat d'expressió: "Legítim dret a mostrar disconformitat amb els símbols"

Barcelona

Javier Tebas vol que els clubs tinguin sanció si els seus aficionats xiulen l'himne espanyol: "Tenemos que terminar con que esto siempre sea parte del relato de la final de Copa del Rey. No es bueno ni para el deporte ni para España. Tenemos que intentarlo. Cuando jugamos los partidos se sanciona a los clubes y si los clubes descubren las personas, por algún lado habrá que empezar".

Aquestes declaracions, entonades després de la xiulada d'aficionats de la Real Sociedad en la final de Copa de la Cartuja, han generat una onada tant de crítiques com de suport, no només en l'entorn esportiu, sino polític. Tot i això, la jurisprudència juga en contra de Tebas. Hi ha dues sentències de l'Audiència Nacional relacionades, precisament, amb xiulades a l'himne espanyol en una final de Copa. Amb el Barça i l'Athletic Club com a protagonistes.

La primera, de l'any 2009, en la qual el jutge Santiago Pedraz va inadmetre a tràmit la querella presentada per l'associació Defensa de la Nación Española, presidida per Santiago Abascal, després de la xiulada a l'himne a la final de Copa disputada a Mestalla entre l'Athletic i el Barça. El jutge va considerar que "la xiulada efectuada durant l'arribada del rei i la interpretació de l'himne nacional, així com la col·locació de pancartes amb el lema 'good bye Spain', estan emparades per la llibertat d'expressió".

Pedraz també va deixar clar que "no es poden considerar difamatoris, injuriosos o calumniosos, ni molt menys que propugnin l'odi nacional o l'ultratge a la nació", com sí que deia Abascal.

Sis anys després, el jutge Fernando Andreu també va inadmetre la querella de Manos Limpias contra la xiulada a l'himne espanyol en la final de Copa del 2015 del Camp Nou, on també hi jugaven el Barça i l'Athletic. Andreu va escriure que allò fou "un comportament desagradable, però no una conducta injuriosa ni enquadrada al Codi Penal".

"La sanció no tindria recorregut i sí que en tindria el recurs"

El 'Què t'hi Jugues' ha consultat dos advocats per tal de conèixer si una normativa federativa que sancionés els xiulets a l'himne espanyol tindria recorregut. I la resposta és clara. "No hi ha marge, perquè la llibertat d'expressió ja està regulada. No sé què pretenen, al marge d'una declaració de cara a la galeria", diu Toni Freixa, exdirectiu del Barça.

"La sanció no tindria recorregut i sí que en tindria el recurs. Una normativa federativa és de rang inferior a les lleis i a la Constitució espanyola i, per tant, a qualsevol persona que es presentés al jutjat amb una sanció per xiular l'himne d'Espanya li donarien automàticament la raó", manifesta Sergi Blázquez, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat de Catalunya.

En els últims dies, també hi ha hagut certa polèmica per la comparativa, sobretot per part de l'extrema dreta, dels crits de "musulmán el que no bote" i la xiulada a l'himne. Però tots dos advocats deixen clar que les situacions son incomparables.

"No té res a veure la llibertat d'expressió en un context de llibertat ideològica amb uns crits que tenen un evident contingut racista i xenòfob. Aquí hi ha un legítim dret de mostrar disconformitat amb uns símbols d'un país amb els qual molta gent no s'hi sent identficat. I això, en democràcia, s'ha de respectar", assevera Freixa.

Blázquez s'expressa en la mateixa línia: "L'atac a una minoria per raó de raça o ètnia es pot qualificar com delicte d'odi. Xiular un himne d'un país és una crítica política i social. I això està emparat per la llibertat d'expressió".