Arquitectes joves i precaris: "Cada setmana penso que ho hauria de deixar"

Barcelona

Barcelona ha estat escollida Capital Mundial de l'Arquitectura per aquest any i l'arquitectura catalana és reconeguda i té molt prestigi a Europa i el món. No obstant això, els joves arquitectes denuncien que el sistema s'aguanta en una estructura basada en els sous baixos, moltes hores extres i falsos autònoms. L'Elena Roig i la Núria Escoda, arquitectes de 25 i 32 anys respectivament, han vingut a El Balcó de SER Catalunya a explicar la seva experiència.

L'Elena té 25 anys, en fa tres que va acabar la carrera i treballa com a arquitecte. "Gaudeixo la feina, però no és el que m'esperava". Ha explicat que la precarietat comença amb les pràctiques universitàries. "Es plantegen com si et fessin un favor, però estàs treballant". Després també ha estat falsa autònoma fins fa poc: "També t'ho plantegen com si fos més beneficiós per tu, perquè el primer any la quota és més baixa. Tu, com que acabes de sortir de la carrera, fins i tot t'ho acabes creient", ha reflexionat. I també ha apuntat que un problema important és "l'alta rotació als despatxos, sobretot entre gent jove".

La Núria té 32 anys i en fa nou que treballa en un despatx de Barcelona, però no està satisfeta amb la remuneració del sector. "Hauríem d'estar més valorats per la feina que fem i les tasques que executem. La professió exigeix cada vegada més coses i els honoraris van cap a baix", ha assegurat. A més, ha explicat que abans vivia a Barcelona, però que ara, amb la seva parella que també és arquitecte, s'han mudat fora de la ciutat perquè el lloguer es menjava massa part del seu sou.

Una precarietat generalitzada i "normalitzada"

Els de l'Elena i la Núria no són casos aïllats. En les darreres setmanes a SER Catalunya hem parlat amb una desena d'arquitectes joves i tots expliquen situacions similars. "No he tocat un contracte en la meva vida laboral". "Dels set anys que he treballat, només he tingut contracte sis mesos". Aquests són els currículums de dos arquitectes joves que volen mantenir l'anonimat. "Era això o res. Directament, t'ofereixen ser fals autònom amb l'eufemisme de "col·laborador", explica un d'ells. "El contracte que t'ofereixen només el pots acceptar si tens 25 anys i vius a casa dels teus pares", afegeix l'altra. "És una professió molt vocacional. Ens agrada, però no ens surt a compte. Cada setmana penso que ho hauria de deixar perquè és insostenible", remata el primer.

De fet, les dades ho corroboren. Segons una enquesta del Sindicat d'Arquitectes del 2024, el 3% dels professionals són falsos autònoms. És cert que s'ha anat reduint amb els anys perquè el 2011 aquesta proporció era del 24%. Però també cal tenir en compte, que gairebé la meitat dels arquitectes diuen que han estat falsos autònoms en algun moment de la seva carrera.

"Hem normalitzat la situació i és profundament injusta", explica la Maria (nom fals), que fa dos anys va acabar el màster i treballa com a falsa autònoma a un despatx d'arquitectes de Barcelona. Les hores extra són el pa de cada dia, en els moments d'entregar projectes o participar en concursos. "Les fa tothom. Inclús els caps", apunta.

Segons la mateixa enquesta, més de la meitat dels arquitectes diuen que cobren per sota del que marca el conveni, que és una mica més de 28.000 euros bruts anuals. Si només ens fixem en els joves de menys de trenta-cinc anys, el percentatge s'enfila fins al 70%. I una altra dada: més de dos terços dels arquitectes diu que fa hores extra i gairebé la meitat no les cobra.

"No és gaire bona perspectiva de futur veure que la gent que tenim per sobre està igual o pitjor", reflexiona la Núria. "No vull ser com ells, però no sé com fer-ho si no és fent moltes hores", afegeix. "O em mato a treballar ara o assumeixo que faré una feina que no m'agradarà".

"Hi ha molta ambició entre els arquitectes. És una feina molt vocacional. I també hi ha un component d'autoexigència que s'ensenya des de la carrera. Aquesta manera de fer s'arrossega molt els primers anys de vida professional", explica en Martí, arquitecte i professor, que ha decidit allunyar-se dels grans concursos públics per viure més tranquil. "Jo estic fora d'aquests camins. Sempre faig projectes de tocar de peus a terra", conclou.

Un problema "transversal" que paguen els joves

Des de l'Associació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) -que forma part del Col·legi d'Arquitectes- lamenten que la precarietat és un problema transversal a tota la professió, però que qui l'acaba pagant més són els joves. "Feina no en falta, però falta cobrar bé i tenir bones condicions", explica el seu president, Albert Nogueras.

"Guanyes un concurs per fer un edifici públic de 8 milions i penses que allò et traurà de pobre durant tres o quatre anys. Un cop comences a treballar, veus les hores que hi has de dedicar, la feina que has d'externalitzar... vas repartint i queden engrunes per tots", apunta Nogueras.

Abans de la crisi, hi havia uns honoraris mínims fixats que els arquitectes cobraven en funció de les característiques del projecte. Aquests mínims es van liberalitzar i des de llavors la competència als concursos públics és molt més salvatge. "Els despatxos ofereixen un preu molt devaluat perquè es volen assegurar l'encàrrec", assenyala Nogueras. "Jo li he arribat a dir a un cap: si cobres això, treballarem tots, però estarem perdent diners".

Un concurs públic amb solvència oberta (on tothom pot presentar-se) pot rebre més de cinquanta propostes. És a dir, una guanya i les altres 49 han treballat per res. Per això, l'única manera que tenen de sobreviure molts despatxos és esprement al màxim els treballadors. L'Albert mateix explica que va treballar molts anys a un despatx conegut de Barcelona, on hi havia una rotació altíssima de joves i molt pocs eren assalariats. "Allò era un exèrcit d'autònoms. Potser érem 150 i només deu o quinze tenien contracte", recorda.

Manifest per fer pública la indignació

Davant d'aquest panorama, un grup d'arquitectes ha impulsat un manifest per expressar la seva preocupació per la precarietat del sector. Fins ara, ja l'han firmat gairebé 1.700 persones. "En els darrers anys s’ha complicat la subsistència econòmica dels estudis d’arquitectura a Catalunya, per culpa d'un sistema de concursos que suposen inversions cada vegada més elevades, uns honoraris insuficients i una demanda en augment de serveis i documentació associada als projectes", detalla el text.

La carta va dirigida al futur degà del Col·legi d'Arquitectes, aprofitant que hi ha eleccions el mes vinent. Els arquitectes volen, d'una banda, que s'equiparin els honoraris als d'altres països com França, Suïssa, Bèlgica o Holanda. De l'altra, que es limiti el nombre d'estudis que es poden presentar als concursos públics per evitar el desgast i es compensi econòmicament els despatxos que presentin propostes.

"En molts casos la inversió en temps i diners en concursos d’arquitectura, necessària per poder aconseguir encàrrecs, pot arribar a suposar més d’un 30% de les hores de treball anuals d’alguns estudis", lamenten. Per això voldrien que el Col·legi fes un estudi de quant costa exactament presentar-se a un concurs i que hi hagués menys candidats, però tinguessin una remuneració pels seus projectes. Una idea és limitar-ho a tres propostes: dues per criteris de solvència (per expedient i projectes fets) i un de quota per arquitectes joves o més novells.