David Fernàndez: "Mai he guanyat tants diners com quan treballava muntant portes a la SEAT"

Barcelona

L’activista, periodista i exdiputat al Parlament de Catalunya David Fernández ha protagonitzat una nova edició del Llapis de memòria.

Fernàndez ha arrencat el programa amb una mirada honesta sobre el moment actual: “Visc en un equilibri inequilibrable entre espant i esperança”. Tot i admetre la preocupació pel context global, ha alertat del perill del pessimisme paralitzant: “Si pensem que no hi ha res a fer, també formem part del problema”. En aquest sentit, ha reivindicat l’esperança com a motor transformador: “Cada dia hi ha gent que posa el cos per evitar injustícies, i això fa que el món aguanti”.

Un dels moments més emotius ha arribat recordant un Sant Jordi especialment significatiu, quan va participar en la distribució d’un diari solidari després del tancament d’Egunkaria. “Va ser un dia llarguíssim, però ple de solidaritat i consciència crítica”, ha explicat, destacant la capacitat col·lectiva de resposta davant les injustícies.

El recorregut musical ha començat amb Ovidi Montllor, una figura clau en la seva trajectòria vital. Fernàndez l’ha definit com a “patrimoni col·lectiu” i ha defensat la necessitat de no convertir-lo en un mite estàtic, sinó entendre’l com un referent viu. També ha recordat projectes musicals compartits amb Borja Penalba, Mireia Vives i David Caño, on la música i la poesia esdevenien eines de transformació social.

Durant la conversa, Fernàndez ha repassat episodis clau de la seva vida. Des dels inicis en el moviment estudiantil fins a la seva experiència laboral a la SEAT, que ha descrit com una immersió en “l’esclavitud moderna”, muntant centenars de peces al dia en cadena. “Mai he cobrat més que a la SEAT”, ha reconegut, tot destacant les contradiccions del sistema laboral.

La seva entrada a la política institucional amb la CUP també ha tingut protagonisme. Ha explicat que va acceptar encapçalar la candidatura gairebé per sorpresa i en qüestió d’hores. “Va ser com una pel·lícula sense pauses”, ha dit sobre una etapa intensa que el va portar al Parlament.

Un dels episodis més recordats, l’enfrontament amb Rodrigo Rato, va sorgir de manera espontània. “Va ser una acumulació de ràbia davant la impunitat”, ha explicat, en referència a la comissió d’investigació sobre la crisi financera.

El programa també ha aprofundit en la seva memòria familiar, especialment la figura del seu avi, represaliat pel franquisme, que va marcar profundament la seva consciència política. “Les tensions entre memòria, esperança i por venen d’aquí”, ha assenyalat.

El viatge musical ha inclòs noms com Christy Moore, Anna Andreu i Nina Simone, a qui Fernàndez ha definit com imprescindible: “No sé què faria en aquesta vida sense Nina Simone”.

Amb aquest Llapis de memòria, David Fernàndez ha dibuixat un retrat vital travessat per la lluita, la cultura i el compromís, reivindicant que, malgrat tot, “les coses passen perquè abans algú les ha imaginat”.

Les cançons del David Fernàndez:

• Les Meves Vacances - Ovidi Montllor
• Cançó de fer Camí - Ovidi4
• Ordinary Man - Christy Moore
• Un Son - Anna Andreu
• Trouble in Mind - Nina Simone