Joana Marcús, sobre els que menyspreen la literatura juvenil: "Se la considera transitòria"

Barcelona

Amb només 25 anys, la Joana Marcús s’ha consolidat com una de les autores més llegides de literatura juvenil romàntica i de fantasia. Nascuda el 30 de juny del 2000, va iniciar la seva trajectòria a Wattpad, una plataforma digital on els usuaris poden compartir històries de forma gratuïta. Des d’aleshores, ha captivat milers de lectors amb sagues com ”Mesos amb tu” o ”Trilogia foc”.

Tot i que va vendre 1 milió d’exemplars l’any 2022, superant-la només l’anglesa J.K Rowling, l’escriptora confessa que a vegades pateix la síndrome de la impostora i no acaba de creure’s el que viu: “Està bé no tenir tot clar i tocar els peus a terra, perquè després et flipes i no et reconeixes a tu mateixa”. També destaca una característica pròpia dels escriptors: la introspecció. Assegura que “som de conèixer les nostres emocions perquè les guardem a dins”, i que li agradava plasmar el que sentia en paper perquè li costava molt posar-li paraules.

La seva vocació està marcada per una experiència personal: als 9 anys li van diagnosticar dislèxia. “Em van recomanar llegir 30 minuts a dia i no m‘agradava, em recordava quan a classe m'equivocava i la gent reia o deia que ho feia a posta”, recorda. Tot i les dificultats inicials amb la lectura, va trobar en l’escriptura una via d’escapament emocional: “Era molt més fàcil alliberar-me de les coses dolentes que sentia escrivint-les".

Malgrat l’èxit, Marcús sent que hi ha prejudicis envers la literatura juvenil; explica que el gremi d’escriptors “no són mediàtics” i fins i tot es troben “una passa enrere”, això sí, amb un públic fidel. Crítica que “la consideren una literatura menyspreada" i que encara hi ha gent que creu que aquest gènere és un pas previ a lectures “de veritat”. La mallorquina sosté que “al final, surtis d’on surtis, quan escrius juvenil tindràs prejudicis, cadascú té els seus estigmes i ha sortit d'un racó diferent”.

De fet, els seus lectors no són només joves. L’autora destaca que també hi ha àvies, mares i pares que llegeixen les seves obres, sovint influïts pels seus fills o nets. Ho considera curiós perquè “tenen perspectives diferents sobre la mateixa trama”. També afirma que no sempre que es llegeix un llibre quadra amb el moment vital de la persona, a vegades “només es vol tornar a una emoció concreta que vas sentir durant la teva adolescència” i remarca que “no té res que una personà de 60 anys llegeixi una novel·la juvenil”.

En aquesta línia, l’escriptora mallorquina no creu que les seves obres siguin una eina per connectar generacions: “La distància generacional és necessària perquè si no, no hi hauria una distinció entre cadascuna". Malgrat això, comenta que si utilitzen els seus llibres per saber les motivacions o inquietuds dels fills, “està bé”. A part, també defensa els hàbits dels lectors de les noves generacions: “Els joves llegeixen igual que abans, crec que cada generació té una romanització del seu passat”, i també assenyala que actualment hi ha més distraccions per a la lectura com les xarxes socials.

Sobre l’amor romàntic present en les seves obres, Marcús reconeix que es tracta d’una idealització pròpia de la ficció: “Em fa pena pensar que li estic generant expectatives a algú, però a la vegada no m’agradaria escriure llibres realistes, la ficció és així per alguna raó, i està bé donar esperances”. Destaca que és un gènere fictici d’expectatives, però que “en cap cas és una lectura real”. Finalment, acaba l'entrevista assegurant que actualment no es veu fent una altra cosa que no sigui literatura juvenil: “Em sento còmoda on estic i amb el que estic fent, potser en 20 anys em canvio, però ara mateix seguiré aquí”.