La desigualtat patrimonial s'enquista: el 10% més ric concentra més de la meitat de la riquesa a Espanya

Barcelona

La desigualtat continua creixent i confirma que la riquesa a Espanya segueix concentrada en molt poques mans. A la secció Sabies Que? de l'Aquí Catalunya, s'ha analitzat com la riquesa continua concentrant-se en molt poques mans segons les últimes dades del Banc d'Espanya. El cap d'Economia de la SER, Jordi Fàbrega, posa xifres a una desigualtat patrimonial que, lluny de corregir-se, sembla cada vegada més consolidada.

Una riquesa molt concentrada

Les últimes dades de l'Enquesta Financer de les Famílies indiquen que el 10% més ric de la població espanyola acumula el 52,9% de tota la riquesa neta. Fàbrega explica que "es tracta d'un percentatge que fa més d'una dècada que es mou entre el 52% i el 54%, de manera que, malgrat petites oscil·lacions, el diagnòstic no canvia": la desigualtat patrimonial està cronificada.

Si s'afina encara més, la concentració és més extrema entre l'1% més ric, que acumula el 21,6% de tota la riquesa d'Espanya. Segons Fàbrega, aquesta dada fins i tot ha pujat una dècimes respecte a fa dos anys, un senyal que el pes dels grans patrimonis continua creixent.

Els rics cada vegada són més rics

L'analista subratlla que, en els últims dos anys, la riquesa neta ha crescut de forma bastant homogènia entre la majoria de les classes socials, amb un increment al voltant del 3%. En canvi, les famíies menys riques han reduït deutes, ja sigui perquè no han pogut accedir a hipoteques o perquè han aprofitat per liquidar els pendents, fet que fa augmentar la riquesa registrada.

Ara bé, aquest moviment no afecta igual tothom. El 10% més ric ha reduït lleugerament la seva riquesa, però la base de partida és tan alta que la concentració continua sent enorme. "Els rics han acumulat molta riquesa, però en els últims anys en tenen cada vegada més", resumeix Fàbrega.

Com ha canviat la desigualtat

Per mesurar el grau de desigualtat social, el Banc d'Espanya utilitza l'índex Gini, que es mou entre 0 i 1: com més a prop del 0, més igualtat; com més a prop d'1, més desigualtat. Actualment, l'índex se situa en 0,68, una dècima menys que fa dos anys, cosa que indica una lleugera millora, però encara en nivells molt elevats.

Aquestes xifres reforcen la idea que la desigualtat no ha desaparegut i que la distància entre patrimonis continua sent molt gran. Fàbrega insisteix que el problema no és només que hi hagi rics, sinó que "sobretot els més rics dintre dels rics, se n'han fet més".

L'impost global de fons

En aquest context, torna a aparèixer el debat sobre un impost global a les grans fortunes. La proposta, impulsada pel Brasil dins la presidència del G20 i recolzada pel govern espanyol, planteja un augment del 2% anual als multimilionaris.

Segons els càlculs que s'han posat sobre la taula, "aquesta mesura podria generar 250.000 milions d'euros a escala mundial". De moment, però, continua sent una idea que avança lentament, malgrat que aquest cap de setmana s'hagi reactivat el debat a Barcelona amb responsables d'Hisenda de Brasil i Espanya.