Lluís Canut: "Vaig ser el primer en associar el Barça de Cruyff amb el Dream Team"

Barcelona

'La vida en directe' recull les memòries de Lluís Canut al llarg de cinquanta anys de periodisme esportiu, combinant grans moments del Barça, des del Dream Team fins a nits europees intenses, amb reflexions personals marcades per la vocació, la lleialtat i la lluita contra el Parkinson. Al ‘Què t’hi Jugues’ entrevistem a Lluís Canut.

Un dels moments més recordats és la vinculació del concepte 'Dream Team' al Barça de Johan Cruyff. "Vaig ser el primer en associar el Barça com a ‘Dream Team’. Vaig estar fent les retransmissions del Dream Team als Jocs Olímpics del 1992 i, a continuació, vaig fer un Barça–Sao Paulo. En un d’aquests rondos monumentals de l’equip de Cruyff vaig dir: això també és un 'Dream Team'", explica Canut. Segons relata, aquella expressió va acabar popularitzant-se ràpidament: "Al cap de pocs dies ja es començava a parlar en portades sobre el Dream Team". Fins i tot, assegura que posteriorment es va acabar investigant l’origen del terme i se’l va vincular a aquella retransmissió.

Canut ha explicat algunes anècdotes com la de Gabriel Batistuta pel Barça: "El representant sempre em deia si havia arribat Minguella o no, que era l’home que coneixia per fer el traspàs, però Cruyff es va decantar per Richard Witschge", recorda.

Canut ha recordat la seva etapa a la televisió amb el programa Basquetmania, que descriu com una experiència molt especial: "És un programa que porto molt endins, ha deixat molta empremta entre la gent. Vam fer de Basquetmania una manera de viure i d’entendre l’esport". El periodista explica que va començar narrant bàsquet abans de passar al futbol, on fins i tot recorda un dels seus primers errors en directe: "En la primera narració de futbol se m’havia escapat un parell de vegades 'falta personal'".

Entre les figures que destaca al llarg de la seva trajectòria hi ha noms com Muhammad Ali, a qui hauria desitjat conèixer: "És una figura de l’esport que transcendeix molt més enllà del que va fer en l’esport. Va ser un personatge que va anar molt més enllà del que va ser merament esportiu".

També recorda periodistes com Botines i Fernando Borderías, a qui defineix com a referents: Botines com un innovador i creatiu avançat al seu temps, i Borderías com "el periodisme pur del reporter perseguint la notícia".

Finalment, Canut també parla obertament de la seva malaltia. Explica que va decidir escriure el llibre després de veure la necessitat de visibilitzar el Parkinson: "Vaig assistir a un acte sobre el Parkinson i vaig veure que la gent que el pateix té la necessitat que es visualitzi al màxim". Recorda que el diagnòstic va arribar fa uns deu anys i que actualment es troba en una fase estable: "Ara estic bé, en una fase on es tracta de fer petites passes per lluitar contra els efectes de la malaltia".

Per acabar, ha deixat un missatge als joves periodistes: "Sobretot que tinguin molta il·lusió en el que fan i que la transmetin. Si t’agrada, continua endavant, tingues il·lusió perquè ho aconseguiràs".