Quins són els orígens de la diada de Sant Jordi?

Tarragona

La llegenda Àuria va ser la llavor de la vinculació històrica, fa segles, entre Sant Jordi i els llibres, "va ser un best-seller de l'època". Més endavant, l'any 1929, coincidint amb l'Exposició Internacional de Barcelona, la festa del llibre es va traslladar al 23 d'abril. És el que ha explicat Jordi Bertran, doctor en estudis humanístics i professor a la URV, als micròfons de l'Aquí Camp de Tarragona. Critica els intents recents de l'escriptor Eduardo Mendoza de desvincular el Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi: "em sembla terrible. Hi ha elements tan arraigats a l'imaginari col·lectiu que no es poden tocar

Sant Jordi és la figura d'un guerrer que neix paral·lel a la construcció de la idea de Catalunya com a nació. El comte Borrell II de Barcelona, Girona i Osona, i posteriorment el rei Pere I, s'emparen en la figura d'aquest guerrer per donar cobertura sagrada a les seves campanyes. Però el professor alerta que existeix un referent encara més antic. En el cas de la mitologia grega, el paral·lelisme amb Perseu és evident: un heroi que s'enfronta a un monstre i allibera la filla d'un rei. El mite grec, adaptat i cristianitzat, acabaria prenent forma en la llegenda del cavaller, el drac i la princesa.

Les primeres representacions iconogràfiques no sempre representaven Sant Jordi i el drac junts. En catedrals i esglésies de tota l'Europa occidental del segle XII, trobem el drac aïllat, independent de la figura del sant. La gran extensió de la llegenda, però, no la va protagonitzar la imatge, sinó la literatura.

Al segle XIII apareix en català "Les Vides de Sants Rosselloneses", el primer text en llengua catalana que narra la lluita de Sant Jordi contra el drac, una adaptació de la cèlebre "Llegenda Àuria". La figura de Sant Jordi va passar de ser un patronatge exclusivament militar a convertir-se en un referent popular i literari. "Sant Jordi té el gran valor que, sent un dia no festiu, la ciutadania l'ha assumida com una festa pròpia i històrica", comenta Bertran.

El salt definitiu de Sant Jordi a la institució arriba amb la Diputació del General, l'actual Generalitat de Catalunya, que adopta la Creu de Sant Jordi com a símbol i incorpora escenes de la llegenda a la decoració del seu palau. La fita més important és la construcció de la capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat el 1434, i el reconeixement oficial com a patró de Catalunya el 1456.