Barcelona redueix a la meitat la inversió municipal per construir pisos protegits: dona més pes a Generalitat i empreses privades

Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ha retallat a més de la meitat en un sol any el pressupost de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) per a la construcció de pisos protegits en sòl públic. Són habitatges que es destinen al lloguer social o assequible, es lloguen a joves o a persones grans, o es venen en dret a superfície. Fonts de l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge assenyalen que el govern de Jaume Collboni ha fet un canvi de rumb en la política de construcció d'habitatges protegits que justifica la davallada en inversió municipal. En lloc d'assumir tota la responsabilitat des de l'IMHAB, l'executiu ha volgut diversificar els promotors i involucrar més la Generalitat, les cooperatives i també els operadors privats.

Després de la pandèmia, la inversió executada per l'IMHAB en obra nova es va disparar. Durant tres anys es van superar els 80 milions d'euros invertits, amb un pic de 101 milions d'euros l'any 2023. El 2025, segons els comptes anuals de l'IMHAB, consultats per SER Catalunya, la inversió executada va ser de 35 milions, menys de la meitat que l'any anterior.

Diverses entitats socials sense ànim de lucre demanen a l'Ajuntament que, si externalitza la promoció de pisos protegits, es prioritzi les cooperatives i fundacions per davant de les empreses privades. En concret, assenyalen l'assignació de dos solars per construir uns 300 habitatges a l'empresa Built 4 Speed, vinculada a la promotora immobiliària Corp, que també construeix i lloga pisos de gamma alta a Barcelona. Les entitats lamenten que, a diferència de les cooperatives i les fundacions, les empreses privades no tenen l'obligació de reinvertir els beneficis -per molt limitats que estiguin- en projectes socials. Des de l'Ajuntament asseguren que "s'ha de construir tant com sigui possible" i, per això, s'han ampliat els proveïdors, implicant també el sector privat. Recorden, a més a més, que els pisos construïts no perden mai la protecció i els solars sempre són de titularitat municipal.

Fonts municipals coneixedores de la capacitat de l'Ajuntament per generar habitatge també posen en dubte que l'Institut Català del Sòl (INCASÒL) la pugui igualar. Subratllen, que en els darrers anys, aquest organisme ha acabat molt pocs pisos i que, malgrat els esforços polítics, no és tan senzill posar en marxa la maquinària. Segons el Departament de Territori, l'any passat només en va acabar 24 a tot Catalunya. Encara més, des del 2019, només n'ha construït 162. Per comparar els ritmes: el 2023, l'IMHAB va enllestir 746 habitatges públics de nova construcció, segons dades de l'Ajuntament. Tot i això, fonts del consistori defensen que Barcelona també s'ha de beneficiar del Pla 50.000 que té en marxa el Govern i que no té sentit quedar-ne al marge. Per això, l'Ajuntament ha cedit 47 solars a l'INCASÒL.

Les compres d'habitatge, a la meitat: només 108 en dos anys

Paral·lelament, l'IMHAB també ha abaixat el ritme de les adquisicions de pisos per fer habitatge protegit. Durant els dos mandats d'Ada Colau -en els quals van compartir govern amb el PSC-, se'n van registrar més de 200 a l'any. Aquest any i l'anterior (exercicis sencers amb el PSC a l'alcaldia), se n'han registrat 72 i 36 respectivament. Aquestes compres són, majoritàriament, adquisicions per tanteig i retracte, però també inclouen les compres excepcionals i les cessions d'usdefruit que fan a l'Ajuntament algunes empreses privades.