Un passeig pel Sant Jordi esportiu

Barcelona

Un dels plaers de Sant Jordi és deambular amb tranquil·litat entre les parades a les hores de menys afluència. El Joan Tejedor ens porta des de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, Rambla Catalunya amunt fins la Diagonal per anar més enllà de Francesc Macià i mitja volta per tornar cap al centre aquesta vegada baixant pel Passeig de Gràcia.

Pel camí ens presenta un '11 titular' d'autors relacionats amb la temàtica esportiva:

Maria Tikas, autora de No ens diguis que és impossible: l'equip que ho ha canviat tot, un llibre que posa en valor tot el que ha aconseguit l'última dècada el Barça femení, ens adverteix que "Normalitzem quelcom extraordinari que és guanyar sempre i jugar tan bé i no s'ha de normalitzar perquè té moltíssim valor, i no s'ha d'esperar que potser un dia no vagin tan bé les coses i s'ha de valorar mentre ho estem vivint."

Ángel Iturriaga, que va escriure El Estilo del Barça amb el col·laborador de la SER i SER Catalunya Fermín Suárez, ens dedica aquest manual que repassa "la història tàctica del Barça des de la fundació fins els nostres dies passant per tots els enternadors de la història del club: des dels hongaresos dels anys 20 o d'altres dels anys 50 que ja són els precursos del joc de passades."

Juanjo Brau, cap de fisioterapeutes del millor Barça de la història i que va ser més de dues dècades al club, s'estrena com a autor amb Lo que el fútbol no ve. Reconeix que "No és el meu món, jo he de sentir l'olor de gespa, però és una experiència nova molt maca. A més he vist autors de gran prestigi, he compartit taula amb Pilar Eyre i jo sóc minúscul en aquest món," però s'ha fet un espai amb un llibre que, segons li han repetit bastant, "té reflexions que es poden portar a la vida real."

Jordi Puntí aquest any signa Sembla Mentida, que ha escrit amb el col·laborador d'El Balcó Miqui Otero i Irene Pujades. No és un llibre de temàtica esportiva, però com que aquesta setmana ha estat distingut amb el premi Manuel Vázquez Montalbán de Periodisme Esportiu aprofitem per demanar-li a l'autor de Tot Messi que vagi preparant un Tot Lamine. Però ens ho haurem d'agafar amb calma: "Pel Tot Lamine hem d'esperar potser 10 anys, i sóc molt prudent perquè segurament d'aquí cinc anys ja es mereixerà un llibre, però el Tot Messi el vaig començar a escriure quan ell tenia 29 anys. De Lamine veiem coses extraordinàries i segur que ens donarà matèria per escriure un llibre igual o millor que l'altre."

Frederic Porta signa exemplars amb Manel Tomàs del 1001 històries de la història del Barça que han recollit ente els dos. Encara troben que han fet curt: "En tenim escrites 2.400, hem fet un resum actualizat de 1001 i tenim la sensació de que n'hem deixat unes 10.000 fora." I és que "és una tasca que no l'acabes mai, en una història de 125 anys imagina't tot el material que hi ha per recollir amb una tasca de formigueta de forma artesanal no t'ho acabes mai." Porta sovint recorda que "si el culer conegués més la història del Barça, encara estimaria més el club," i que "si el Barça té algun problema, la solució ja està escrita a la seva història, a tots els problemes que puguin existir."

Héctor Oliva és l'autor de Història d'un sentiment, un llibre de capçalera d'història perica que ha actualitzat de manera especial pel 125 aniversari, 10 anys després de presentar-lo. Aquesta dècada la bateja com que "són els anys del Dragon Khan: temporades totalment desequilibrades fins i tot dins de la mateixa temporada, com aquest any, i esperem d'una vegada per totes sortir d'aquesta situació i no ser un equip ascensor sinó estabilitzat a primera i amb referents ferms." Però aquests alts i baixos són els que han format el caràcter de l'Espanyol: "La nostra identitat està feta dels moments més gloriosos i dels més amargants. La mort de Dani Jarque, per exemple, hem sabut convertir-la dins del dolor en part de la nostra identitat i aquest és un dels nostres valors. Igual que sempre hem pujat a la primera quan hem baixat a segona, convertir les amargors en part de la identitat i de l'orgull."

La psicòloga esportiva Lorena Cos ja ens va presentar a La Graderia d'El Balcó el seu primer llibre, Perder también es de campeones, amb el que busca en el seu primer Sant Jordi com a autora "despertar una mirada més amable del que entenem per perdre, em diuen que és una mirada que convida a deixar-lo d'evitar i tenir-li por. Hem de tenir més recursos per afrontar la derrota de manera més amable."

Al costat de la Lorena hi signa també el seu mentor a la psicologia esportiva, Pep Marí, amb el llibre Decisiones vitales: "Per tenir quatre criteris a l'hora de prendre decisions de les que marquen el destí de la teva vida," explica. No és de temàtica esportiva malgrat hi apareixen vivències d'esportistes perquè "les regles del joc per aconseguir alt rendiment són les mateixes per qualsevol activitat facis el que facis, per això l'esport és tan inspirador."

També és inspirador Jose Mari Bakero, que també debuta com a coautor amb Mi próxima parada: "No es una biografía de fútbol, sino reflexiones de la suerte que he tenido de estar a nivel profesional con jugadores, entrenadors i clubes de diferentes países y el autoconocimiento propio. No es un libro de fútbol sino un libro de vida"

Ferran Correas repassa més grans noms de la història culer a 100 jugadors de llegenda, i abans no se n'adonin ja tindrà servida en safata la segona part: "només hi surten jugadors que ja no hi són al Barça, i just quan l'estava fent van marxar Messi, Busquets i Jordi Alba."

Miki Noelle és l'artista que converteix cada ocasió memorable tant del Barça masculí com del femení en enganxines que apareixen de la nit al dia en el paisatge urbà de Barcelona. N'ha recollit unes quantes a Barçart, un llibre amb els seus dissenys sense pintar perquè els petits de la casa experimentin amb els colors. L'artista ja té ganes d'estrenar noves creacions: "Tant de bo el Barça segueixi triomfant i puguem viure moments èpics perquè la temporada que ve pot ser molt emocionant." Tot i que potser no cal esperar fins després de l'estiu: "Per la Champions femenina ja tinc idees perquè pot ser molt èpic."