El 45% dels avortaments a Catalunya es fan en centres privats especialitzats

Barcelona

L'últim estudi presentat pel Ministeri de Sanitat revela que, en el conjunt de l'Estat, només el 20% dels avortaments es practica en centres integrats en la sanitat pública. A més, hi ha grans diferències entre comunitats. Aquí, a Catalunya, la majoria d'avortaments es fan en centres sanitaris de la xarxa pública de Salut. Segons dades del departament, el 42,1% en l'àmbit de l'Atenció Primària, i el 12,4% en hospitals. El 45'5% restant en clíniques privades, tot i que amb finançament públic, és a dir, a cost zero per a les dones.

Aquesta disparitat obeeix a criteris polítics, depenent de la ideologia de cada govern autonòmic, i perjudica les dones, segons Sílvia Aldavert, directora de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius. "No té res a veure el circuit que es fa anar a Madrid, amb el que es fa anar a Galícia, el que es fa anar a Ceuta o el que es fa anar a Múrcia. I això és una dificultat i un obstacle extra per a les dones a l'hora de poder conèixer bé la informació, a banda de contribuir a l'estigma".

Per evitar aquestes diferències, i que negocis privats assumeixin serveis garantits pel sistema públic de salut, el Govern espanyol ha impulsat una reforma legislativa per a blindar el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs en igualtat de condicions a tot l'Estat.

A Catalunya persisteixen les diferències per territoris

Dins de Catalunya, però, també hi ha diferències territorials en l'accés a l'avortament. Les dades de Salut mostren que moltes dones encara no poden interrompre el seu embaràs voluntàriament a la Regió Sanitària (RS) on viuen, i han de desplaçar-se a d'altres.

Els percentatges més baixos de dones que poden sotmetre's a un avortament dins la seva pròpia RS es registren a la Metropolitana Sud (amb el 48%) i a la Metropolitana Nord (amb poc més del 74%). Les diferències s'accentuen encara més si l'avortament és quirúrgic, no farmacològic. En aquest cas, els percentatges cauen al 17% al Camp de Tarragona; el 18% a Lleida i el 20% a l'Alt Pirineu i Aran.

"Això no té sentit", diu Aldavert. "Si tu pots seguir un embaràs i fer un part a la teva regió sanitària, has de poder fer un avortament perquè és molt més fàcil, tècnicament. Has de poder fer-ho al mateix lloc on pariràs, no cal desplaçar-se. Si tu vius al Pirineu i per fer un part no t'has de desplaçar a Barcelona, tampoc ho hauries de fer per un avortament".

Tot i que ja fa anys que la sanitat pública cobreix la interrupció voluntària de l'embaràs, a Catalunya encara hi ha un 16% de dones que prefereixen fer-ho pagant. Segons Sílvia Aldavert, bàsicament responen a dos perfils: dones que volen anar de pressa i no haver de passar per la burocràcia i el temps d'espera dels centres públics, i dones molt vulnerables, moltes de les quals NO estan regularitzades i NO disposen de targeta sanitària.

L'avortament, en dades

Catalunya manté de manera sostinguda una de les taxes d'Interrupció Voluntària d'Embaràs (IVE) més elevades entre les comunitats autònomes. L'any 2024, va registrar una taxa del 14'9%, la més alta de tot l'estat espanyol i superior a la taxa estatal (12,3%).

Si analitzem la taxa d'IVE per grups d'edat s'observa que la franja de 20 a 24 anys registra l'índex més alt, un 23,8%. La mitjana d'edat ha estat, el 2024, del 28,5%.

Pel que fa al nivell d'estudis, el grup amb més IVE és el de dones amb batxillerat o formació professional (41,5%), seguit per les que tenen ESO (26,9%). Les dones amb estudis universitaris representen un percentatge menor (20,4%)

El 44'7% de les IVE realitzades a Catalunya van correspondre a dones nascudes fora de l'Estat espanyol. Les nacionalitats més freqüents corresponen, de més a menys, a Colòmbia, Marroc, Hondures, Perú, República Dominicana, Índia i Romania.

La majoria d'avortaments (el 57,6%) són farmacològics, seguint la tendència a l'alça dels últims anys. La resta, amb un mètode instrumental o quirúrgic.