Rosa Boladeras, actriu: "Ens han fet creure que si les dones patim qualsevol tipus de violència, és culpa nostra"

Barcelona

Un castell inflable gegant i perdre de vista el teu fill. Aquesta imatge va servir de punt de partida per la dramaturga Guadalupe Sáez per escriure Tinc un bosc al cervell (Sala Beckett), una obra sobre la por, la maternitat i les desaparicions sense resoldre. Alícia Gorina dirigeix una peça immersiva protagonitzada per Rosa Boladeras, a qui acompanyen tres nens actors.

La culpa

"Hi ha terror", diu l'actriu sobre l'angoixa més horrorosa que pot sentir una mare. "Abans de començar la funció, quan les butaques encara són buides, fem una mena de pròleg tots junts i expliquem que ho fem per totes aquestes persones que no se sap on són, i que n'hi ha tantes. És una prèvia per entar en el clima". No només hi ha el dolor, sinó també la culpa que ve tant d'una mateixa com de l'entorn. "Hi ha la pròpia culpabilitat que tenim les dones, que és aquesta arma que ha utilitzat l'heteropatriarcat per mantenir-nos invisibilitzades i en silenci. És molt inherent en el nostre gènere. Ens fa arribar a pensar que és culpa nostra: si t'han violat, si has patit qualsevol violència, hi ha una part que és culpa nostra. Evidentment, no és així, però encara arrosseguem aquest patró com a societat. Això és duríssim".

No, no, no

El grup de sis joves intèrprets van ser seleccionats d'entre un càsting exhaustiu. "Se'n van presentar moltíssims. A Catalunya hi ha tant talent! Era dolorós haver de dir que no", recorda Boladeras, que compartia escenes amb els candidats a la fase final. "M'enamoraven tots. Després de cada prova, els deia: ho has fet molt bé. No sé si aquesta obra la faràs tu o una altra persona, però que sàpigues que ets una estrella i t'anirà molt bé. No deixis de perseguir els teus somnis, no desisteixis... és que s'hi deixaven la pell! Són moments en què passes molts nervis, l'autoestima, la vulnerabilitat...". L'actriu ho ha viscut i ho viu ara també amb les carreres dels seus tres fills, tots ells fent-se lloc al món de la interpretació. "No paren de fer càstings, i tota l'estona és no. És així. Ja ho saben. No passa res, a vegades no encaixes. Hi ha tantes variables".