Perplexitat, a corre-cuita i amb dubtes sobre l’efectivitat de la mesura: com veu el sector educatiu que hi hagi Mossos de paisà als centres de màxima complexitat?

Barcelona

“No entenc la voluntat de militaritzar l’entorn educatiu”, deia la Marlène, mare d’un alumne del Margarida Xirgu, aquest matí a la concentració contra el desplegament d’agents de paisà dels Mossos, la prova pilot que el Govern posa en marxa aquest dilluns. La mesura ha aixecat polseguera dins del sector educatiu i hi ha professorat que qualifica de decisió de “racista”. Els agents podran entrar al centre, al claustre i a les aules, però el detall de la mesura encara no el coneixen ni tan sols els equips docents dels 13 centres escollits.

Dos dels centres de màxima complexitat escollits són de l’Hospitalet de Llobregat, l’Eugeni d’Ors i el Margarida Xirgu. La voluntat del Govern, segons explica, és reduir la conflictivitat als centres educatius. Des de primera hora del matí, professorat, alumnes i famílies s’han concentrat a les portes dels instituts per protestar contra la prova pilot, ja que els docents consideren que la mesura estigmatitza tant els alumnes com els centres.

Anna Masllorens és professora d’un dels centres afectats, l’Institut Comtat d’Osona, on hi haurà agents de paisà. En una conversa amb Aquí Catalunya, explica que encara no tenen clar (ni tan sols la direcció) quin paper exacte han de tenir aquests Mossos: què han de fer o si disposaran d’un despatx. “S’ha fet de manera opaca”, lamenta.

El que sí que saben és que podran entrar dins del centre de paisà i sense arma. “Ens vam quedar estupefactes quan vam conèixer la notícia; va ser molt sobtat i vam tenir poc temps de reacció”, explica. Assegura que han aconseguit, almenys, que l’agent no entri demà al centre, ja que abans es farà un claustre per votar la mesura. Confien que, d’acord amb l’article 13 del Decret 175/22 (que regula l’autonomia de centres), puguin frenar aquesta decisió, que qualifiquen d’“horrorosa”. “No és una lluita de centre, és una lluita de país”, reflexiona.

“Estem tan sorpresos com tothom; no s’ha explicat als òrgans bilaterals amb l’administració”, afirma Jordi Satorra, portaveu de l’associació de directors. “El concepte de paisà en un centre on ens coneixem tots no té sentit i pot ser contraproduent: es poden generar situacions tenses o actuacions confuses”, afegeix. Recorda que la presència dels Mossos als centres ja existeix: “A vegades els truquem en moments puntuals. El seu suport ja el tenim; ja venen, intervenen i assessoren. El servei ja funciona”, sosté Satorra.

No nega que hi ha situacions de conflicte que requereixen intervenció contundent (robatoris, assetjaments...) i que, a vegades, la disciplina interna no és suficient. “Ens toca gestionar de tot”, afegeix. “I hi ha casos, com les expulsions, que topen amb la via judicial”, explica. Es refereix a situacions que acaben judicialitzades, com agressions sexuals, en què fins que no hi ha sentència ferma, l’alumne no pot ser expulsat. Són processos que sovint s’allarguen molt. En aquests casos, Satorra reclama més agilitat.

“Els alumnes no poden fer el que vulguin; cal protecció legal i eines per aplicar les mesures que ja existeixen”, reivindica. “No es pot caure en el bonisme de dir ‘són nens’. Una agressió sexual és una agressió sexual, un furt és un furt. Això s’ha d’aturar; a vegades cal ser taxatiu, però no tenim aquests mecanismes”, lamenta. I afegeix que això no ho resol un mosso de paisà: “Quan tenim problemes ja els truquem i venen”.

Masllorens coincideix que hi ha docents que viuen situacions greus a les aules i que cal actuar. Ella mateixa cita el cas d’un professor que coneix que es medica abans d’entrar a classe. “Però no és la realitat de la majoria de docents del país”, defensa. “Entenc que hi hagi sindicats que vulguin posar el focus en aquests casos, perquè evidentment s’hi ha d’actuar, però no crec que aquesta sigui la manera”, afirma, i reclama altres tipus de recursos. “Si ens escolten, segur que trobem una solució que no passi per aquesta mesura, que s’emmarca en una lògica d'extrema dreta i que no afavoreix ningú”, conclou.