Preparar una marató en 11 setmanes: "Controlàvem les 24 hores la temperatura, oxigen, pulsacions, respiracions per minut, quilocalories, anàlisis de sang... ha sigut una obra d'enginyeria"

Barcelona

La Marató de Londres 2026 passarà a la història de l'atletisme i de l'esport: els tres primers classificats, el podi al complet, va batre el rècord del món vigent. Els dos primers, a més a més, són els primers dos homes a baixar de les dues hores.

El guanyador, el kenià Sabastian Sawe, va aturar el cronòmetre en 1:59:30. El segon, l'etíop Yomif Kejelcha, va arribar onze segons més tard: 1:59:41. Amb una particularitat: era la primera marató que corria. La preparació de Kejelcha per aconseguir aquesta irrupció històrica dins de la categoria ha estat dissenyada per l'empresa espanyola Santamadre, i el CEO i cofundador Alfonso Beltrá n'ha compartit els secrets a La Graderia d'El Balcó.

Unes hores després d'aterrar de Londres, Beltrá es confessa "encara flotant, és difícil d'assimilar. Sí que és cert que quan vam començar el projecte era baixar algun dia de les dues hores en marató, perquè hi vèiem un potencial enorme."

La gesta culmina un creixement dins les diferents distàncies de l'atletisme professional poc habitual de veure en aquest nivell d'excel·lència: "Mai havia passat que una persona que havia guanyat i fet rècords mundials en pista, en proves de 1.500, 3.000 i medalles mundials en 5.000 i 10.000, faci el salt a la marató i també sigui elit mundial. Ja va fer el rècord del món de la mitja marató, i si aconseguim fer també el de la marató parlarem d'un dels millors atletes de la història. I només té 28 anys."

Per això, el resultat a Londres ha estat una sorpresa relativa per Beltrá: "sabíem que podria lluitar de tu a tu amb els millors, però no ens imaginavem que buscarien baixar de les dues hores a Londres perquè no és un circuit extremadament ràpid."

Tot controlat al detall

Un dels cervells darrere de tot el programa de preparació desgrana que "ho teníem tot estudiat: Controlàvem diàriament les 24 hores la seva temperatura corporal, la saturació d'oxigen, les pulsacions, les vegades que respira per minut, les quilocalories que gasta, li duiem tota l'alimentació, analítiques de sang cada tres setmanes, la coordinació amb l'entrenador per pujar o baixar les càrregues d'entrenament... en 11 setmanes de preparació, repassant-ho abans de la cursa, vam veure que no podríem haver fet res més, hem fet el 100% tothom, era impossible fer més."

El procés de preparació va ser molt just de temps, no va arribar als tres mesos: "Van ser onze setmanes perquè quan vam començar a treballar, quan vaig anar a Etiopia vaig trobar que tenia una tendinopatia al genoll que entrenava un dia i l'obligava a parar tres, i va ser quan el vaig portar a Madrid a un traumatòleg de la meva confiança que li va desaparèixer el dolor en quatre o cinc dies i vam poder reprendre els entrenaments i començar la preparació. Va baixar de les dues hores només amb 11 setmanes."

Llavors va començar tota la recollida de dades constant: "treballem amb una pulsera que monitoritza totes les dades fisiològiques, i el rellotge d'entrenament recull totes les dades de l'entrenament. I amb totes les dades intentem entendre què passa dins el cos de l'atleta i ajudem a dissenyar les sessions d'entrenament."

L'empresa era encara més gran pel condicionant que partien de zero en tots els aspectes, tant el biològic de l'atleta com la relació humana amb tot el seu equip, ja que mai havien treballat junts. I va resultar un èxit total: "el repte era que ens fes cas, i ha sigut qüestió d'utilitzar la intel·ligència emocional. Abans d'anar a Etiopia vaig entendre que allà l'entrenador és com un padrí i totes les decisions passen per ell, i per gestió d'egos era molt important fer-lo partícep. El seu entrenador ha sigut molt intel·ligent i ha vist que l'atleta millorava i cada cop ens ha donat més marge per treballar. Això li he d'agraïr i després de la cursa li vaig donar les gràcies per la confiança, si no hauria estat impossible."

Una unió de forces que fa pensar en un futur encara més esplendorós: "Ara tenim molta més informació per treballar amb ell. Costa molt conèixer el cos d'un esportista i com més temps hi treballa pots filar més prim."

Dos avituallaments perduts: 14g d'hidrats i 1km buit

Baixar de les dues hores a la primera marató era una fita impensable, més del que s'haurien pogut marcar com a objectiu. Però quedar-se a onze segons de la victòria obre un interrogant de què hauria pogut passar si el desenvolupament de la cursa hagués estat perfecta al 100%:

"Hi ha una cosa que sap molt poca gent: teníem comptabilitzada la despesa energètica que tindria durant la marató. Havíem pesat el menjar dos dies abans, ell era a l'habitació i no volíem que s'ocupés de res: li havíem planificat hora a hora el que havia de fer durant el dia perquè estigués totalment relaxat i amb què estava tot controlat per assegurar-nos que el seu cos sortia amb el dipòsit al 100%," explica Beltrán, que afegeix que "li havíem preparat un pla minuciós estudiant la velocitat del vent, en quina posició havia de córrer segons com entrés el vent a cada carrer... excepte que hi va haver dos avituallaments que no són del tot clau però que són importants i no arriba a agafar el bidó d'una beguda en què tenia 62ml i 58ml d'un producte nostre que contenia 13 grams d'hidrats de carboni."

I aquesta petita dosi d'hidrats hauria pogut ser la clau de volta que hauria pogut convertir el millor debut maratonià de tots els temps en un triomf i rècord del món: "Nosaltres sabem què consumeix el seu cos cada hora, i ell al quilòmetre 41 intenta canviar el ritme i s'adona que no té res, que s'ha quedat buit. Si ho traslladem a la despesa calòrica que té, 14 grams li haurien servit per mantenir o augmentar el ritme fins a final de cursa i ves a saber què hauria passat."

Les llàgrimes: de la frustració a l'emoció

Per aquest petit detall, la sensació de l'atleta quan va creuar la meta a només 11 segons del guanyador va ser d'haver fallat. Alfonso Beltrá relata que Kejelcha, "quan arriba a la meta, m'abraça i el primer que em diu és 'ho sento, m'he equivocat: no he pogut agafar els dos bidons i m'he quedat buit al quilòmetre 41. Aquesta cursa l'hem perduda.' Ell encara no sabia que havia baixat de les dues hores, i és quan al cap de tres o quatre minuts li dic que no pensi en això perquè ha fet història i és el debutant més ràpid d'una marató i a més ha baixat de les dues hores, que es queda sorprès i comença a ser conscient de la realitat."

I aquestes abraçades i aquestes emocions compartides són el que dónen sentit a 11 setmanes trepidants de preparació: "El més bonic de la història no és que treballem amb la marca i utilitzi els nostres productes. Quan marxava cap a l'aeroport em va abraçar, es va trencar a plorar i em va dir: 'No sé com agraïr-te tot el que has fet per mi, sense tu això no hauria estat possible'. I això és el que et queda a dins"

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

I sense esmorzar...

Una de les curiositats després de la cursa és que va cridar l'atenció que l'esmorzar del guanyador havien estat unes torrades de pa amb mel. El segon, Kejelcha, ni tan sols havia ingerit això: "No va esmorzar, perquè teníem un prototip per ell d'una beguda molt molt rica en carbohidrats, equivaldria a un plat de pasta de 500-600 grams i buscàvem que el seu estómac estigués buit i la càrrega digestiva fos zero. Sabíem que teníem les de perdre contra Sawe, el guanyador, perquè porta cinc anys adaptat a la marató i és el millor del món. Per això vam cuidar tots els detalls i estava tot minuciosament cuidat, ha sigut una obra d'enginyeria."

Beltrá confessa que ha sigut possible obrar la gesta en només onze setmanes gràcies a les condicionsfísiques i a la mentalitat d'un atleta determinat a passar als llibres d'història: "Depèn de l'atleta que et trobis pots prémer més l'accelerador o no, i amb ell hem pogut anar a fons perquè donava i demanava, és un atleta que vol fer història"