Fran Perea: "Canto en català i a qui no li agradi, que no miri"

Barcelona

El cantant i actor Fran Perea continua ampliant la seva carrera musical amb el llançament del seu nou disc, El hombre invisible, un treball en el qual plasma els diferents personatges de la seva trajectòria com a intèrpret. Dins de l'àlbum destaca “El teu aire”, una cançó en català que l'artista defensa amb fermesa. El seu proper concert tindrà lloc el 22 de maig a la Sala Apolo de Barcelona, on presentarà aquest nou projecte.

“El teu aire”, neix a partir del personatge d'Hipòlit de l'obra Fedra, estrenada en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida en 2007. La història, marcada per l'amor tràgic, ha servit com a referència per al seu nou àlbum. Perea explica que en aquest disc “desapareix” i “es fa invisible” per a donar veu a alguns dels personatges que ha interpretat durant la seva carrera com a actor: “Vaig fer un llistat i vaig intentar agafar als personatges que més es diferenciaven entre ells per a fer cançons diferents”.

“Entenc bastant bé el català, però no el parlo”. Encara que reconeix que l'entén, Perea no el parla amb fluïdesa, però el vol aprendre: “Quan els meus amics es posen a parlar en català entre ells, jo els dic que continuïn”. Per a compondre la cançó, l'artista comenta que el va ajudar Ernest Plana, músic: “Vam fer-la a mitges, em semblava interessant treballar fora del meu lloc de confort”.

A més d'arriscar-se a cantar en un idioma que no domina, destaca que no li importen les possibles crítiques per interpretar en aquesta llengua: “Doncs pitjor per a ells, si vols acontentar a tota l'audiència, mai faràs una cosa interessant”. Argumenta que la seva manera de pensar és completament diferent, i defensa que “som un país meravellós” amb diferents cultures, i que “no li importaria cantar en gallec o euskera”.

La vida com a referència televisiva

Perea reflexiona sobre com el públic sol confondre als actors amb els protagonistes que interpreten: “Molta gent no sap com som els que ens dediquem a això. Suposen que som com el personatge que representem”. Això li porta a recordar a la figura que va marcar la seva carrera, el Marcos, de Los Serrano: “És un personatge que va tenir molt de pes”. En aquella època hi havia “un impacte de la televisió molt forta”, els veien 9 milions d'espectadors, unes audiències que avui dia només són comparables amb les del futbol.

El fenomen no només va definir una etapa professional, sinó que també va influir en la seva identitat pública. L'artista assenyala que, amb el pas del temps, noves generacions han descobert la sèrie: “Ara venen al concert els pares, que van veure la sèrie en el seu moment amb els seus fills”. Per a Perea, formar part de l'imaginari cultural d'aquest país “és tot un orgull”.

No obstant això, aquesta exposició mediàtica no va ser fàcil de gestionar en el seu moment. L'autor recorda el desconcertant que era sentir parlar d'ell en mitjans de comunicació: “En el moment que Àngels Barceló estava parlant de mi, em semblava surrealista”. Encara que amb el temps aquesta sensació es va col·locar i trobar el seu lloc, “no és una cosa amb la qual es visqui d'una manera senzilla, i més per a un xaval de vint-i-pocs anys”. També admet que desprendre's de l'etiqueta associada a un personatge tan icònic no ha estat senzill: “Intentar anar cap a un altre lloc costa i és complicat”, implica dificultats i ensopegades, però “a poc a poc et vas fent un camí”.

Finalment, esmenta amb humor l'episodi de la frase “Fran Perea el que ho llegeixi”. Encara que desconeix el seu origen, reconeix “que està a tots els lavabos”, i afegeix que el va incorporar “com una picada d'ullet” en el seu anterior disc perquè formés part de la seva història.