La manera de conduir pot alertar d'un alzheimer encara no diagnosticat

Barcelona

Més enllà del volant, la manera de conduir pot donar pistes sobre la salut cerebral. A l'Aquí Catalunya, la secció de mobilitat detalla una qüestió que va molt més enllà del trànsit: entre els patrons de conducció i l'alzheimer encara no diagnosticat.

La recerca, vinculada a la Universitat de Washington, va seguir 300 persones de 75 anys o més durant tres anys. Tots eren conductors habituals i se'ls va instal·lar un GPS monitoritzat per analitzar els seus hàbits de conducció, sense conèixer el seu estat de salut.

A partir d'aquest seguiment, els investigadors van detectar patrons anormals en alguns casos, especialment en persones que encara no tenien diagnosticada la malaltia. Entre els senyals més clars hi havia "la lentitud de reflexos, la presa de decisions més lenta i les dificultats en recorreguts que fins aleshores feien amb normalitat", ha explicat Merlos.

Segons explica Merlos, "aquest comportament respon a un procés d'autolimitació progressiva". El conductor no sempre és conscient que està perdent capacitats, però adapta la seva manera de conduir per evitar situacions que li resulten més difícils o insegures. Aquesta mena de canvis, encara que subtils, poden oferir informació molt valuosa sobre l'estat cognitiu de la persona.

Una eina de diagnòstic

L'anàlisi dels patrons de conducció permet identificar deteriorament cognitiu amb una precisió aproximada del 82%. A més, els experts recorden que l'alzheimer pot començar a desenvolupar-se al cervell fins a 15 anys abans que aparegui un diagnòstic formal.

Això converteix la manera de conduir en una eina de detecció molt potent, perquè aporta pistes que sovint no surten a la llum per altres vies. Tot i això, legalment aquestes persones poden continuar conduint si no tenen la malaltia diagnosticada i mantenen el permís en vigor.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

Envelliment i mobilitat

L'envelliment de la població europea fa que cada vegada hi hagi més conductors d'edat avançada. Això implica més persones legalment aptes per conduir, però també més casos potencialment vulnerables, amb riscos progressius que no sempre són immediats ni fàcils de detectar.

El repte, per tant, no és només controlar la conducta al volant, sinó entendre en quin estat cognitiu es troba el conductor. La mobilitat ja no és només una qüestió de trànsit o de tecnologia, sinó cada vegada més una qüestió neurològica.