Mariola Cubells, sobre l’oposició d’Alaska al boicot d’Eurovisió: “Em fa ràbia aquesta mena d’anarquisme de dretes...”

Barcelona

Falta menys d’un mes per a la celebració del Festival d’Eurovisió. Serà del 12 al 16 de maig a Viena, capital d’Àustria, guanyadora de l’edició de 2025. Amb Mariola Cubells hem repassat les darreres novetats. Comptarà només amb 35 països participants, la xifra més baixa des del 2004.

Hi ha països que, a causa de la participació d’Israel al certamen, han optat per apartar-se i anunciar la seva retirada: Espanya, els Països Baixos, Irlanda, Eslovènia i Islàndia. Ara, l’organització ha decidit que no es dirà festival de països, sinó festival de cadenes o emissores per evitar que el país hi estigui implicat. Un eufemisme per no fer mal.

“Dins de tot aquest embolic, cada vegada hi ha més veus, cada vegada hi ha més artistes, i diguem que jo sí que noto i no entenc com l’organització del festival no rep, com una mena de clam, de crida al sentit comú”.

Més de 1.000 artistes han demanat el boicot a Israel a Eurovisió i acusen el festival de no actuar davant el genocidi comès a Palestina, signant una carta oberta en què demanen el boicot al Festival d’Eurovisió 2026.

En aquesta línia no es troba Alaska, qui ha criticat la idea de fer un boicot al Festival d’Eurovisió, afirmant que ho considera una forma d’“exclusió”. Segons ella, Eurovisió hauria de ser un festival musical i no polític, i defensa que no s’hauria d’utilitzar per a debats internacionals.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

“Ella sempre diu que és apolítica i considera que el festival no ha de ser polític. No entenc aquest tipus de missatges. No puc comprendre que algú pensi que un país que està cometent un genocidi tingui carta blanca per participar en una cosa tan lúdico-festiva com Eurovisió. Torno a dir que estic molt orgullosa del meu país i de la televisió pública per no participar”, ha afirmat Mariola Cubells.

Mariola afegeix: “És aquest tipus de discurs que em fa molta ràbia. Soc molt combativa i, si soc woke, soc woke amb mans, peus, cara i tot. És aquesta mena d’anarquisme de dretes de… ‘oh no, aquest no és el meu tema…’. No puc. Som en aquest món i en casos com aquest no cal que tots anem a la revolució, però alçar la veu sí.”