Una nova apagada és poc probable però el cost del sistema elèctric és insostenible

Barcelona

Un any després de la gran apagada, el director general de l’energètica pública de la Generalitat, Daniel Pérez, assegura en una entrevista a l'Aquí Catalunya que una nova fosa negra “en les circumstàncies actuals és difícil que torni a passar” perquè “s’ha posat el fre de mà i s’ha intervingut el sistema elèctric”, amb més mecanismes de control per part de Red Eléctrica. Tot i això, adverteix que aquesta major seguretat té un preu elevat: “La probabilitat és baixa, el cost no tant”, amb una despesa que, segons l’estimació més conservadora, ja s’enfila fins als 666 milions d’euros en 11 mesos.

Pérez denuncia que el model actual obliga a restringir artificialment les renovables (més barates) per donar entrada a centrals de gas que permetin controlar la tensió, cosa que encareix el sistema, especialment en un context geopolític tens amb factors com l’estret d’Ormuz: "No podem estar pagant 50 o 60 milions d’euros al mes extra per operació reforçada". Per això defensa accelerar alternatives com bateries i centrals reversibles que permetin estabilitzar la xarxa sense dependre del gas.

Segons Pérez, el sistema ha assolit certa autonomia durant el dia gràcies a l’energia solar i eòlica, però continua depenent dels combustibles fòssils a la nit, fet que dispara els preus: “quan marxa el sol no tenim font substitutiva que no sigui fòssil”. L’apagada, diu, ha servit per prendre consciència de la necessitat d’un canvi de model energètic, igual que la sequera va evidenciar la necessitat de dessaladores, i ha impulsat Catalunya com a líder en tramitació de bateries.

Rere les causes del col·lapse hi va haver els problemes inicials de tensió en una central d'Extremadura que es van estendre a altres instal·lacions fins a perdre el control del sistema, agreujat pel mal funcionament d’una central de gas i la interconnexió amb França. Ara bé, Pérez subratlla que encara falta determinar responsabilitats: "La pregunta clau és si hi ha hagut negligència o força major", una qüestió que haurà de resoldre la CNMC i que serà clau per decidir qui assumeix unes pèrdues que podrien arribar als mil milions d’euros.

Sobre el futur energètic, defensa reduir la dependència de fluxos com el gas i aposta per tecnologies com les bateries (tot i la dependència actual de la Xina), mentre que sobre les nuclears considera que el debat és econòmic: "Avui una nuclear nova no es planteja per què és molt cara", i el repte és decidir què fer amb les existents mentre es consoliden alternatives renovables amb capacitat d’emmagatzematge.

Lluís Batet, professor de recursos energètics i director del Màster en Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya, està en desacord amb Pérez i no comparteix "l'optimisme d'avançar en suficiència energètica" del sistema perquè "caldrà una gran quantitat de bateries" i "no hi ha subministrament possible" i s'haurien d'importar de fora d'Europa. També ha mencionat que es requereixen "inversions a llarg termini".

Batet ha dit que es pot prescindir "tècnicament" de les centrals nuclears, "però a quin cost?", s'ha preguntat l'especialista, partidari de mantenir-les obertes. Segons ha explicat, "l'alternativa seria cremar més gas" perquè "hi ha poca afectació en la generació renovable". A més, ha destacat que la nuclear té un avantatge: "Els problemes de la tensió geopolítica amb l'urani no són els mateixos amb els combustibles fòssils".