El músic darrere de la cadira-flauta que va tocar Amaia al Tiny Desk: “Al principi vaig dir que no”

Barcelona

Aquests últims dies la cantant Amaia Romero ha sorprès tothom tocant una “cadira-flauta”, un instrument poc convencional. El que molta gent no sap és que el músic Xavier Lozano n’és l’inventor. La famosa actuació però, no estava tan clara des del principi, perquè quan li van fer la proposta al músic, d'entrada es va mostrar reticent.

Va ser el germà de l’Amaia (també el seu mànager) qui es va posar en contacte amb Lozano, demanant-li que prestés un instrument a la cantant. Explica al programa Aquí Catalunya que d’entrada va dir que no: “toco objectes des de fa molts anys i mai m’havien demanat una cosa així”. Va accedir a conèixer l’Amaia personalment, van parlar, i ella va tocar davant seu. Lozano va quedar sorprès: “tocava bé, per sobre de la mitjana de les persones que toquen per primera vegada la meva cadira”. Així va ser com hi va accedir i el seu instrument arribaria després al Tiny Desk.

Lozano forma part de la companyia Bufa & Sons, i fa més de 18 anys que comparteix els seus vídeos a la xarxa. També té una bona trajectòria televisiva: entre el 2007 i el 2008 va participar en el programa ‘L’atrapa-sons’, dirigit a públic infantil però atractiu per a totes les edats. També va formar part de ‘No me la puc treure del cap’, on interpretava peces musicals a l’escena final del programa.

La seva història peculiar

Tot va començar quan tenia 21 anys i el seu avi es va trencar el fèmur. Va veure que “la seva crossa tenia forats i un bon potencial”. Sense necessitat de transformar-la ni modificar-la, aquella crossa va començar a sonar i fer música: “La primavera de Vivaldi va ser la primera cançó que hi vaig tocar”, recorda el músic.

Més endavant, l’artista va continuar tocant materials com a instruments, però només “es dedica a tocar instruments de vent”. Lozano explica que la idea de tocar materials és absolutament tradicional perquè “la música és més antiga que els instruments” i que “és una necessitat”. Remarca que “sempre s’ha tocat allò que tenim a prop” i posa un exemple clar: “Si algú no té res per menjar, es menja una sabata. I si algú no té res per tocar, doncs toca una sabata”.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

Ara que vivim en un món on hi ha molts més materials, aquesta idea s’expandeix molt més. Tot i així, el músic confessa que “és un mal constructor de coses” i que “l’objecte cru i poc manipulat és el millor”. Per fixar-se en altres objectes i transformar-los en instrument, Lozano va seguir la pauta de la famosa crossa: “és un tub amb forats, així que es poden trobar coses que tenen un tub, però no forats”: una tanca d’obres, una escombra, una roda d’una cadira de rodes, una escala d’alumini...

Tot i que destaca per la seva excentricitat, Lozano assenyala que “també és un músic normal” i “viu d’això”. Destaca que una de les feines que més li agrada és anar a escoles i instituts: “Els que més al·lucinen són els adults, però poder anar a una escola i que t’aplaudeixin amb il·lusió no té preu”.