"Volem demostrar que, malgrat l'auge dels discursos racistes, hi ha molta gent disposada a plantar-los cara"

Barcelona

La cursa anitracista de Barcelona viurà una segona edició el 13 de juny a Montjuïc, amb un recorregut de 5km entre les fonts i l'Estadi Olímpic, després de l'èxit de l'any passat en què unes 10.000 persones es van congregar als carrers del barri de Sants per commemorar una jornada contra el racisme.

Enguany, a més, la presentació de l'esdeveniment ha servit per anunciar 8 curses més al llarg del territori català en els propers 12 mesos.

L'acte de presentació, a la Sala Oval del Mnac, ha comptat amb la participació entre d'altres del portaveu del sindicat de manters Aziz Faye, que s'asseu a desgranar els principis que motiven la celebració de l'acte.

"Creiem que amb tot el que està passant a dia d'avui, el racisme que creix cada cop més, fa falta una resposta comunitària i plural," diu Faye, "perquè al final creiem que davant d'aquesta deriva que està vulnerant els drets de les persones vulnerables, les persones més desprotegides, creiem que cal una organització capaç de capgirar tota aquesta deriva i això és el que estem fent: intentar ser un mirall per a d'altres col·lectius, altres persones que se sentin part d'aquesta lluita i que tinguin també el seu lloc per poder també aportar el seu gra de sorra perquè creiem que com més sumem, més força tenim per poder fer front i donar una resposta contundent."

En essència, que les persones que aposten per la convivència en societat són majoria: "El que realment volem demostrar és que tot i haver-hi tants discursos racistes contra les persones migrants, quan mirem cap a l'altre costat també veiem que hi ha moltes altres persones que estan disposades a plantar cara a aquesta deriva i això ens dona cada cop més força per poder seguir endavant."

No obstant, Aziz Faye va més enllà dels simples actes individuals a l'hora de parlar de racisme: "moltes vegades pensem que el racisme és un insult puntual que pot passar al carrer o qualsevol conflicte que podem tenir entre persones: agressions, insults, etc. Però realment el que més està castigant a les persones racialitzades és el sistema global que no només ens està castigant des d'aquí sinó també als nostres països."

El portaveu senyala que "aquest sistema que ens obliga, que ens tanca les fronteres i que només deixa vies insegures, que provoca que les persones agafin la pastera creuant el desert o saltant la tanca... és el racisme institucional el que provoca tot això. I per tant nosaltres creiem que tota aquesta desigualtat global hi ha un únic actor que el provoca, que és el sistema global que ha dissenyat occident perquè les persones africanes no puguin tenir aquest dret de circular com qualsevol altra. I això és el que estem denunciant."

I per això opina que cal involucrar de manera transversal tota la societat: "creiem que no és una lluita només de les persones migrades sinó també de les persones que són part de la societat i que estan votant el seu govern, que acaben estant a favor d'aquestes lleis que generen aquestes fronteres, com hem vist als Estats Units. I aquí també a Europa acaben de votar també un sistema semblant, que fa que endureixin encara més les fronteres i creiem que cada cop això està creixent, s'està posant de moda tenir actituds racistes. Ara no fa vergonya i la gent ho normalitza, i no s'ha de normalitzar."

Per això insisteix que "el racisme és una vulneració de drets, s'ha de tenir clar i s'ha d'afrontar també, no podem tampoc normalitzar que continuï. Per això fem la crida, perquè totes les persones i entitats sensibilitzades amb tot el que està passant puguin també participar en aquesta lluita."

I és que "l'objectiu és construir una societat molt millor on tothom pugui viure en pau, i al final qui acaba guanyant en això no son només les persones migrants sinó també aquesta societat: si nosaltres arribem aquí i podem treballar, cotitzem... de fet és el que hem fet, però ho estem fent amb l'economia submergida."

També denuncia que "Ens estan acusant com si nosaltres fóssim els culpables de treballar en l'economia submergida quan hi ha un sistema que ens obliga a viure així. Acabes veient que el racisme institucional és una hipocresia enorme perquè primer t'impedeix treballar, t'obliga a treballar de manera submergida, i després t'acusa de no voler treballar i d'intentar sobreviure a través de la manta. Per això veiem que és encara molt més violent que qualsevol altra agressió o insult que podem rebre d'una persona individual. I tot això no són errors, és un sistema que s'ha dissenyat d'una manera que és la seva funció que això només ho podem canviar a través de la llei, a través del nostre vot."

Del procés de regularització que hi ha en marxa, conclou que "el resultat és que ha valgut la pena, la conclusió és que ha valgut la pena tota l'energia que hem invertit. Tothom ens deia que això no arribava enlloc," un missatge que rebien també des de les institucions. Per això afegeix que "la nostra lluita sempre ha sigut resistir i buscar la manera també que la gent no tingui por de denunciar allò que ens sembla injust."

Recorda que "quan vam començar amb el sindicat, per exemple, la gent tenia por de sortir als mitjans de comunicació quan tots rebíem la violència policial. Teniem por de denunciar-ho perquè arribes als tribunals i directament et senyalen com a culpable."

En aquest sentit, denuncia de manera específica "les identificacions per perfil ètnic en què com més fosc més sospitós et consideren. Creiem que qui ha de promoure la seguretat és la justícia. Si no hi ha justícia mai hi haurà seguretat, i la justícia ha de començar a partir de respectar totes les persones. Però quan comencem a discriminar persones que tenen drets i persones que no, persones privilegides i no privilegides, persones de segona i de primera, és quan hi ha problemes."

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

I el procés de regularització tampoc està sent fàcil: "Aquesta regularització estem trobant moltíssimes traves absurdes que no s'expliquen enlloc. Per exemple, el cas que la persona ha de demostrar un certificat de vulnerabilitat. Com més podem demostrar que som persones vulnerables, si ja no tenim ni papers, no podem ni treballar... què més hem de demostrar? Això és la violència, com dèiem abans."

Per últim, apunta que "aquest procés de regularització no hauria de comportar dormir al carrer per poder regularitzar la nostra situació. En quin món estem vivint? Ens estan complicant la vida d'una manera totalment absurda que no acabem d'entendre."