La plaça de la Constitució d'Alcoi

Alcoy

Encara que hui en dia rep aquest nom oficial la popular plaça de la Rosaleda, abans de la Guerra del 36, la plaça dedicada a la Constitució era l’actual plaça d’Espanya.

Curiosament es tracta d’una denominació franquista, que mai s’havia usat a Alcoi, per la qual cosa encara donem per fet una denominació adoptada com tantes altres a partir de 1939.

Esta plaça era originàriament un solar usat com a era i també per a enderrocs, entre les portes de les muralles i l’antic palau dels Lauria o Lloria. A partir de 1338, quan aquest palau es condiciona com a monestir de Sant Agustí, passa a ser conegut com les eres de Sant Agustí, fins que, quan Alcoi comença a créixer cap al camí d’Alacant, més amunt del cantó del Pinyó, passa a ser la plaça de Sant Agustí i les eres es traslladen més cap a dalt, més o menys, a l’actual placeta Les Eres.

Quan en la segona meitat del segle XIX gaudim de diverses èpoques constitucionals, la Corporació decideix dedicar esta plaça a la Constitució.

Nom que canvia novament quan s’instaura la República en 1931, i passa a denominar-se plaça de la República fins que acaba la guerra civil. En el 39, com en bona part dels carrers d’Alcoi, la plaça perd el seu nom republicà i rep la denominació de plaça d’Espanya fins a l’actualitat.

Encara que hui ha perdut el seu caràcter de centre neuràlgic de la població, a causa d’haver-se quedat tancada entre dos vials de trànsit rodat, la plaça ha estat el testimoni dels fets més importants de la nostra història, com la revolta del Petrólio, manifestacions, vagues, parades militars i misses de campanya, funerals públics, com el de l’alcalde Paco Vitoria o el del Regiment Vizcaya en 1922.

Com a plaça més gran, antigament era el lloc on se celebraven les corregudes de bous, abans que es construïra la primera plaça.

També era la plaça del mercat, aprofitant la seua centralitat i també ser una cruïlla de carrers que venien de Cocentaina i la Marina, i de poder disposar de dos hostals pròxims, on descansaven persones i cavalleries.

De fet la plaça actual no recupera el seu protagonisme fins que es tanca al trànsit per a actes com l’Adoració dels Reis, les Entrades de Moros i Cristians, o les Ambaixades especialment.

Pel que fa a la seua configuració ha observat nombrosos canvis, sobretot en els últims 150 anys. En primer lloc es va instal·lar un sortidor monumental. Després es va desmantellar per a construir el popular Kiosko Modernista, que va durar poc més enllà de la Guerra.

Eliminades totes les construccions, la plaça s’usava per a instal·lar les taules dels bars de la plaça o bé com a aparcament de vehicles.

Una de les grans reformes arriba als anys 80 quan es redissenya i s’instal·la un monument d’homenatge a l’aigua, motor de la indústria local. Un projecte que no té massa acceptació, sobretot pels entrebancs al trànsit. Cal recordar també que fins i tot hi hagué d’adequar el castell de festes per a poder-lo muntar en festes.

La següent remodelació de la plaça va ser encomanada a Santiago Calatrava, amb la idea de construir un centre subterrani de múltiples usos, la Llotja de Sant Jordi, i un sortidor en superfície.

El disseny futurista de la Llotja contrasta, però, amb els problemes quotidians, com les filtracions d’aigua o el difícil accés per les escales.

El fet també de ser una construcció subterrània perjudica igualment la visibilitat d’una obra tan espectacular com podia ser en superfície, com és el cas de la Ciutat de les Arts i les Ciències.