Batalleta

Bon dia! No soc molt futboler a excepció de quan juga el Madrid per Europa, i no perquè siga madridista, sinó perquè el que fa el Madrid a la Champions és ja una cosa paranormal, digna de Cuarto Milenio, i escapa ja a qualsevol anàlisi convencional. Tampoc he sigut de pujar els diumenges a El Collao, he pujat, sí, i molt, però sempre per imperatius laborals. No he viscut emocions intenses a El Collao excepte aquell dia que uns aficionats van fer amago de linxar-me perquè els vaig dir que no li tiraren puros encesos a l'àrbitre, que li llevaren la brasa almenys. Què vaig dir! Em van agafar entre no sé, cinc o sis respectables aficionats, i des del cantó de córner del túnel em vam pujar per l'aire com aquell que diu, perquè pese poquet, fins a la tàpia del fons de dalt de la grada, i contra ella em van estampar, mentre Paco Grau decidia, entre vindre a salvar-me de la turba i arriscar-se que el linxaren a ell també, o fer fotos per a documentar la barbàrie. I va optar per comportar-se com sempre feia, amb una impecable professionalitat. Primer faria les fotos de la massacre que anava a perpetrar-se i després em portaria a l'hospital. Però no em vam linxar. Alguns van alçar els punys amenaçants, i algú em va agafar de la camisa estirant. Però no va passar d'ahí. Segurament els frenaria la cara de Clint Eastwood que vaig posar. I em ve al cap ara tot això a conte de la situació actual de l'Alcoyano, perquè tal com va la cosa em veig El Collao asfaltat d'ací a quatre dies. O convertit en un centre d'interpretació de Batoi. Em sabria greu que desapareguera, la veritat, perquè no podria ensenyar-lo a la meua descendència i contar-los una batalleta d'ancià: xiquets, ací es jugava al futbol, es bevia licor de menta amb gel i al vostre agüelo el van voler linxar.