La mala política

Alcoy

Són mals temps per a la política. I no perquè falten polítics, sinó perquè en sobren massa, que confonen el servei públic amb el benefici personal.Vivim una època en què les institucions s'utilitzen com a escuts, no com a ferramentes al servei de la ciutadania.L'exemple més recent el tenim en la indimissió —perquè més que dimissió sembla indecisió— de Mazón.Es retira de la presidència, però s'agarra fort a l'escó i a l'aforament que li dona l'acta de diputat.Una retirada que fa més olor d'estratègia que de responsabilitat.Entra Juanfran Pérez Llorca, figura de consens, del gust de Vox i designat pel Partit Popular per a calmar el tsunami de l'opinió pública.Té davant una tasca complicada: tornar, com més prompte millor, una certa normalitat a un panorama polític que fa temps que va deixar de semblar normal.I si baixem al terreny local, tampoc trobem motius per a l'optimisme.A l'Alqueria, l'alcalde, trànsfuga s'ha quedat sol davant del govern municipal, sense els seus socis.Una escena que es repeteix massa sovint i que resumeix bé el moment actual: pactes contra natura, transfuguisme, personalismes i una política convertida en un joc de supervivència.La ciutadania, davant d'estes actituds circenses, ja no confia.I no és per menys.Perquè quan la política es converteix en teatre, el públic acaba marxant del pati de butaques.