Diuen que el Nadal té un toc de màgia

Alcoy

Diuen que el Nadal té un toc de màgia… i, mira, per una vegada, els tòpics tenen raó. Perquè arriba desembre, comença a fer-se fosc un poquet abans —a voltes massa prompte, però just en eixe moment, quan la vesprada amenaça amb posar-se seriosa, zas! S’encén tota la il·luminació de la ciutat. I de sobte, el que fa dos minuts era un carrer gris, ara pareix tret d’una postal d’eixes que enviava la iaia…

És increïble com canvia tot durant este mes. No sé si és l’esperit nadalenc, el torró, o que tots estem un poc més tendres del normal, però la vida es torna més bonica. Més amable. Més… lluminosa. I sí, sona a fantasia, ho sé. Sona a tòpic, també ho sé. Però, escolta, què seria del Nadal sense els seus tòpics?

I és que estos dies són per això. Per somiar. Per compartir. Per dir “t’estime” sense pensar-ho massa, perquè hui estem… però demà, qui sap. Per abraçar a qui estimem i per recordar que el Nadal no va de regals, va de persones.

I van a permetre que em pose personal… perquè el meu Nadal comença quan pense en les persones que il·luminen el meu any. En eixes llums que no pengen de cap fanal, però brillen igual. I tu —sí, tu, encara que no ho sàpigues, encara que no imagines que això va per tu— eres una d’elles.

El meu desig per a este Nadal és molt simple. No vull un Nadal perfecte, no necessite neu caent en el moment exacte ni un arbre digne d’anunci. No. El meu desig és estar amb tu. Així, tan senzill i tan complicat com sona.

Perquè què vols que et diga: preferisc mil voltes un Nadal imperfecte al teu costat que el Nadal perfecte sense tu.