La Generalitat privatitza els túnels de Vallvidrera i Cadí
Abertis i el banc brasiler amb el que s'ha associat abonaran 309 milions d'entrada, però han aconseguit ajornar el pagament dels altres 121 milions al final de la concessió, a l'any 2037
El govern català ha privatitzat les empreses d'aquestes dues infraestructures per mirar de complir amb l'objectiu de dèficit de 2012.
Al cap i a la fi Abertis pagarà més dels 430 milions d'euros que volia la Generalitat. Però el govern català cobrarà més tard del que havia previst.
En un primer moment s'havia previst que es pagués el 70 per cent del preu en el moment de tancar l'operació i l'altre 30 per cent en 5 anys.
Finalmentl, la Generalitat cobrarà el 72 per cent aquest any i la resta d'aquí a 25 anys.
Más información
- La sanidad madrileña, en huelga general
- Miles de madrileños "abrazan" los hospitales públicos contra su privatización
- Asociaciones de Jueces alertan del intento del Gobierno de privatizar el Registro Civil
- La privatització de TABASA tanca una font de finançament d'infraestructures
- ACCIONA hauria de quedar fora del concurs de privatització d'Aigües Ter-Llobregat
- L'oposició reclama al Govern que tiri enrere la privatització d'Aigües Ter-Llobregat
- Explicacions sobre la privatització d'Aigües Ter-Llobregat
- Abertis augmenta el benefici net un 12%
Això sí, Abertis haurà de pagar un interès del 6 por cent cada any fins el 2037. La Generalitat confia que els ingressos que suposen aquesta venda serveixin per apropar-se a l'objectiu de dèficit previst per aquest any.
La darrera paraula la té la Intervenció General de l'Estat que ha de determinar si aquesta operació pot computar a efectes de dèficit.
Es tracta de la segona gran privatització del govern català després de la de Aigües Ter-Llobregat que en aquest cas es va quedar Acciona.