Herrera reclama un acord pel dret a decidir que superi el pacte CiU-ERC

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha reclamat aquest dimecres al candidat a la reelecció de la presidència de la Generalitat, Artur Mas, un gran acord nacional pel dret a decidir que superi el pacte CiU-ERC. "Per aconseguir la investidura o per rèdit electoral han fet petit el dret a decidir. Nosaltres, el tornarem a fer gran", ha assegurat durant la seva intervenció al debat d'investidura. Segons el líder ecosocialista, aquest gran acord s'hauria de vehicular a través d'una taula bilateral de negociació amb l'Estat. Herrera també ha instat Mas a ampliar els consensos pel que fa a la política econòmica i a construir un gran front polític contra l'austeritat imposada per Europa.

L'amplitud del dret a decidir va més enllà del Govern i, fins i tot, més enllà del Parlament. Herrera ha defensat la idea de treballar per un consens que inclogui a forces polítiques i entitats socials per garantir que Catalunya pugui gaudir del dret a l'autodeterminació garantint la cohesió social del país.

"Els demano que canviïn les seves maneres per fer que això tiri endavant. Ha de ser un procés entre tots", ha recalcat el líder ecosocialista. Amb un pacte "excloent" com el que segons Herrera han signat CiU i ERC s'alimenta el "frontisme" d'aquells que, com el PP, volen oposar-se a que els catalans puguin exercir el seu dret a decidir.

La primera estació d'aquest "acord nacional" hauria de ser la reunió entre tots els grups partidaris de la convocatòria de la consulta -també el PSC- i de les entitats econòmiques i socials per començar a treballar des de zero, sense que tinguin cap efecte els condicionants del pacte signat entre CiU i ERC. "Aquest acord de governabilitat fa el dret a decidir més petit", ha insistit Herrera, que s'ha compromés a lluitar per tornar-lo a ampliar i respectar el resultat de les eleccions del 25-N.

"Els ciutadans van decidir a les urnes que el dret a decidir havia de ser liderat pel Parlament", ha destacat. De la composició actual del Parlament se'n deriven, segons Herrera, tres possibles majories a favor de la consulta. La primera, la més "petita", la que representa el pacte CiU-ERC amb 71 diputats. La segona, la mateixa que es va posicionar a favor de la consulta en el darrer debat de política general, i que amb ICV-EUiA i la CUP -que aleshores no estava representada al Parlament però s'ha mostrat insistentment a favor de la consulta- sumaria 87 diputats, gairebé els dos terços del Parlament. I la tercera la que també sumaria al PSC, amb la qual serien 107 els diputats partidaris de l'autodeterminació de Catalunya.

Herrera ha demanat que s'aspiri al màxim consens a la cambra i que s'esgotin totes les vies de negociació amb l'Estat. Això inclou la creació d'una taula de negociació amb l'Estat per saber si el govern espanyol accepta "la plurinacionalitat i el dret a decidir". Tot i que el president d'ICV-EUiA no ha parlat de cap reforma constitucional sí s'ha mostrat obert a continuar parlant amb l'Estat per fer-li entendre que el dret a l'autodeterminació és un dret universal de tots els pobles.

ICV-EUiA "no acceptarà" la màxima econòmica que defensa el pacte CiU-ERC: "el Govern ens planteja acceptat l'escenari d'austeritat i no ho farem", ha assegurat Herrera. El líder ecosocialista ha lamentat que l'acord de governabilitat només matisi l'austeritat i no plantegi un canvi "radical" com el que, al seu parer, cal per evitar el suïcidi econòmic del país i el patiment intens de la gent".

En aquest punt, Herrera ha demanat un altre gran acord de país, en aquest cas per configurar "un front polític contra l'austeritat". El president del grup d'ICV-EUiA ha plantejat la unió de tots els partits catalans per liderar a Europa un front que reclami l'abandonament de l'austeritat i comenci a "posar els ciutadans per davant dels mercats".

Perquè aquest consens sigui una realitat, el secretari general d'ICV ha demanat un primer gest a qui repetirà com a president de la Generalitat en la propera legislatura: "canviï la llei d'estabilitat pressupostària, suprimeixi-la". Un canvi que permeti que els pagaments a les entitats del tercer sector, als hospitals o als treballadors públics passin per davant de pagaments "secundaris" com, per exemple, els dels peatges a l'ombra. "Hem de pagar primer a les entitats del tercer sector que a Abertis", ha exclamat.

Herrera s'ha felicitat del fet que Mas hagi variat el seu discurs respecte a l'anterior legislatura i ara comenci a acceptar la necessitat d'incrementar els ingressos i no només retallar la despesa. En tot cas li ha dit que "arriba tard" i ara no és suficient amb un matís de les polítiques d'austeritat. El líder ecosocialista ha instat Mas a mirar l'estat de les escoles, els hospitals, els CAPS i els serveis socials de Catalunya per adonar-se que 4.000 milions d'euros en retallades més condueixen el país al "suïcidi".

La tercera gran proposta d'ICV-EUiA ha estat la del "rescat democràtic". Un debat "absent" en el discurs del president en funcions en la jornada d'aquest passat dijous. Herrera ha reclamat que el Govern entengui que "no hi haurà transició nacional sense transició democràtica".

La crisi que viu la societat actual no és només econòmica, sinó també social, política i democràtica. La pèrdua de confiança en les institucions públiques i el rendiment de comptes davant dels mercats és un "perill" que cal combatre des de l'acció política. Entre les propostes que ha posat sobre la taula Herrera hi ha la de construir una administració "accessible i transparent", que fomenti la "participació" i que castigui amb duresa la corrupció. "Hem de poder revocar un electe si és corrupte, i a es llistes electorals s'haurien d'excloure tots els imputats", ha indicat.

El secretari general d'ICV vol una democràcia "amb parets de vidre", amb una Oficina Antifrau i una Sindicatura de Comptes amb més recursos, amb rendició de comptes públiques i amb comissions d'investigació parlamentàries que revisin a fons el model sanitari i bancari català i amb una llei electoral que controli el finançament dels partits polítics entre moltes d'altres qüestions.

També és important, segons Herrera, que els partits polítics donin explicacions pels casos de corrupció, com el Cas Palau -Herrera ha insistit en demanar a Mas que comparegui per donar explicacions-, el cas de les ITV's i d'altres.