3 de cada 10 dones que passen per un CAP ha patit violència física o psicològica

Partint de la premissa que la violència masclista té incidència en la salut, ja sigui en forma de seqüeles físiques, ja sigui per l'impacte emocional, té tota la lògica que la proporció de població femenina que rep violència s'incrementi quan analitzem només aquell sector que acudeix al metge. Si en el conjunt de la societat una de cada deu dones rep violència, de les que passen per l'assistència primària són tres de cada deu.

Els metges, doncs, són els que moltes vegades detecten problemes de violència amagats, ja sigui perquè la dona no s'atreveix a denunciar-los, o ja sigui, en altres situacions, perquè la víctima els té interioritzats i no els percep com a tals. La doctora Pilar Babi, del grup de violència de gènere de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, explica que moltes vegades hi ha dones que van al metge per altres coses, i acaba aflorant el cas de violència de gènere: "Dones que venen, per exemple, per un trastorn d'ansietat , que venen a que els apaivaguis l'angoixa amb un fàrmac o una derivació a algun lloc i que si preguntes bé i saps establir una relació de confiança i sobretot si tu mateixa has pensat abans en aquesta possibilitat i t'has format, estires del fil i surt"

Altres situacions en que es poden detectar agressions físiques o psicològiques són en dones grans que han deixat de tenir cura de malalties cròniques, dones que deixen de portar els fills als controls pediàtrics, o dones que es troben en moments importants de canvi, com embarassos o el moment de l'inici de la sexualitat en parella.

Entre els metges hi ha un cert dilema ètic amb els casos que es detecten, encara que prima la tesi que l'objectiu no és detectar casos per denunciar els agressors, sinó intervenir en la salut de les víctimes per ajudar-les a prendre consciència del seu problema: "Sempre i quan no es detecti un risc gran, s'ha de prioritzar que la dona s'enforteixi, que trobi camins per sortir i que quan vulgui se separi, denunciï, trobi els camins de sortida. Perquè, si no, l'empenis a fer una cosa que no està en el seu horitzó vital en aquell moment i moltes vegades la perds"

Es calcula que al voltant del 70% dels casos de violència masclista no es denuncien.