No hi haurà noves escoles

Entre els anys 2004 i 2010 el govern tripartit presumia que es feia o es reformava una escola cada quatre dies. Es van fer prop de sis-centes escoles que no es van pagar de forma immediata sinó ajornant factures. L'any 2011, que és l'últim del que la conselleria ha facilitat una xifra, es van destinar prop de 500 milions d'euros a cobrir aquestes despeses. És per això que la consellera Rigau, en una conversa informal als passadissos del parlament, confirmava a aquesta emissora el que dies abans havia dit en una reunió amb famílies: seria irresponsable plantejar-se noves construccions mentre quedin factures pendents. Un posicionament que la federació de pares i mares de Catalunya rep amb preocupació perquè diuen, independentment de la situació econòmica del país, la població escolar va en augment.

Manolo Álvarez, responsable de la Comissió d'Escoles en Barracots de la Federació de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC) considera "preocupants" les declaracions de la consellera Rigau i adverteix que és "impossible"pensar en què passem una dècada sense fer nous equipaments escolars, "com no sigui que la consellera vulgui atendre l'increment de la demanda fent concerts a l'escola privada".

Segons dades de la conselleria, aquest curs hi ha 996 aules en mòduls provisionals i la previsió de la pròpia Rigau és que a partir de setembre la xifra s'incrementarà per atendre l'increment d'alumnat en els darrers anys de la primària i a secundària, un increment que s'allargarà almenys fins l'any 2023. Des de l'oposició, tant PSC com Iniciativa per Catalunya admeten que la situació econòmica de la Generalitat és molt complicada però consideren que el govern s'equivoca plantejant la construcció d'escoles com una despesa prescindible i no com una inversió de futur.

La diputada del PSC, Rocio Martínez Sampere considera que el problema principal és "de concepte", perquè , diu, "la consellera entén que l'educació és una despesa a reduir per les dificultats del moment i nosaltres que entenem que l'educació és una inversió i un dret que a més hem de garantir. Per això pensem que si retallem el futur imprescindible i necessari de nens que sabem que necessitaran escoles, perquè així ens ho diu la demografia, doncs estarem fent el pitjor servei que es pot fer al país i a la seva recuperació econòmica i social".

Des d'Iniciativa per Catalunya, Marc Vidal es pregunta "què posa per davant el govern" i l'insta a planificar, preveient el decreixement que hi haurà en primària i l'increment de secundària i buscar les solucions "més adients". "El que no pot fer" - diu Vidal- "és posar per davant de les necessitats de la ciutadania els deutes que l'executiu té contrets amb les entitats financeres". En aquest sentit Vidal aposta per renegociar els terminis de pagament de les factures pendents per fer compatible el retorn d'aquests diners amb l'atenció a les noves necessitats d'escolarització que te el país.