Frau a la Seguretat Social de 10,5 milions en 8 mesos

La Policia Nacional ha fet 8 operacions a tot Catalunya contra aquest delicte durant el 2013 i els agents tenen obertes a Barcelona 5 investigacions més. En el que portem d'any han detingut 360 persones. Fins al gener d'aquest any, la llei només permetia que es considerés frau a la Seguretat Social qui havia defraudat més de 120.000 euros. Això va canviar i ara es pot perseguir amb més contundència aquests estafadors.

Cobrar l'atur sense haver treballat. Això és bàsicament el que aconsegueix un nombre indeterminat de persones mitjançant un frau a la Seguretat Social que, en el que portem d'any, puja a 10 milions i mig d'euros a Catalunya. Segons ha explicat la Policia Nacional a l'Hora L, hi ha 360 detinguts per aquest delicte des del mes de gener d'aquest any

La policia nacional va detectar per primera vegada aquest frau l'any 2010 quan les dades de l'atur començaven ja a enfilar-se a xifres preocupants. Des d'aleshores, han estat desenes les operacions que estan fent contra xarxes organitzades que busquen persones sense feina, sobretot immigrants marroquins i paquistanesos, per oferir-los un suculent negoci: els líders posen les empreses (algunes que havien tingut activitat i d'altres fictícies), busquen un gestor perquè faci les altes i baixes de treballadors a la Seguretat Social via telemàtica i després no fan res. Esperen a què passin prou mesos com per poder acabar cobrant l'atur. L'empresa, evidentment, no paga tampoc les quotes de la Seguretat Social.

Carlos Ares, inspector de la Policia Nacional, investigador d'aquestes xarxes, creu que la crisi ha estat el detonant i creu que s'han ajuntat la necessitat d'alguns aturats i la vida delictiva d'aquestes xarxes: "No troben feina i el que fan és trobar una manera de poder obtenir diners i a partir d'aquí grups organitzats i màfies simplement han d'organitzar una forma de cometre un delicte intentant no deixar moltes proves per tenir un important benefici. Sí que es necessiten mutuament i evidentment l'organització és qui més benefici obté", recorda Ares.

Els treballadors ficticis paguen una mitjana d'entre 150 i 300 euros al mesa aquestes màfies a canvi que els donin d'alta en aquestes empreses. Diu Ares que és impossible que no sàpiguen que estan cometent un delicte: "Amb aquest sistema només necessiten una fotocòpia de la documentació per donar-los d'alta, quan això passa podrien no ser-ne conscients però després n'han de tenir quan presenten una alta a la Seguretat Social per renovar un permís o per cobrar una prestació".

La Policia Nacional ha detectat sobretot treballadors aturats que busquen una manera de guanyar diners de forma fraudulenta però també estrangers que volen aconseguir regularitzar la seva situació. Porten tres anys aquí o més i poden demanar l'expedient d'arrelament sempre que portin 3 anys empadronats. Després però necessiten obligatòriament una oferta de treball, que en alguns casos aconsegueixen a través d'aquestes xarxes organitzades.

Una reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el mes de gener permet a la policia poder imputar a aquestes persones un frau contra la Seguretat Social. Abans, l'estafa havia de superar els 120.000 euros. De tots les operacions i detinguts que han fet els agents, cap cas ha arribat encara a judici. L'inspector Ares creu que les sentències que vagin sortint seran claus per sentar un precedent en aquesta modalitat de frau, que els policies de la UCRIF a Barcelona van ser els primers en detectar a tot l'Estat espanyol. Creuen que la gran quantitat d'operacions que han anat fent han frenat aquesta activitat delictiva però saben segur que apareixerà alguna nova modalitat contra la que també els tocarà lluitar.