El caragol regna a l'Aplec

Les 100 colles de l'Aplec menjaran i cuinaran 12 tones de caragols, beuran milers de litres de cervesa i couran fins a 8.000 quilos de carn i llonganissa. Una gran festa gastronòmica, que arriba a la 35.ena edició aquest 2014 celebrant 10 anys de declaració com a Festa d'Interès Turístic Nacional, cosa que li ha fet guanyar en qualitat més que en quantitat. Tot i que aquestes quantitats són astronòmiques, com també ho són els 200.000 visitants que s'esperen. Però és que als Camps Elisis, on se celebra l'Aplec, no hi caben més de 100 colles i els qui s'hi vulguin apuntar han d'esperar a que alguna es desfaci per entrar.

Els darrers anys, amb la crisi, alguna s'ha desfet, però poques. I és que Lleida i l'Aplec és una simbiosi difícil de deslligar. La festa gastronòmica comporta menjar i promocionar la cuina del caragol. Però també es consumirà molta cervesa. A la penya Lo Marraco, per exemple, calculen que en beuran més de mil litres. Albert Fernández, cap de colla, reconeix que "cervesa i altres begudes alcoholiques són molt consumides aquests dies a la penya. I, com passa amb els caragols, no en queda gens quan acabem. No perdonem".

Caragols amb pa ratllat

Però es que els caragols fan sed. La culpa és del pebre picant o del bitxo que s'hi posa en la cocció. També n'hi ha que hi posen pa ratllat. És el cas de la penya "Llepé", que deu el seu nom a l'estil de cuinar els caragols. El gerent de la penya, Carles Puntí, ha explicat que "el pa ratllat xucla el suc del caragol i, per a menjar-lo, primer el llepes. Per això es diu caragol a la llepé". Enguany, moltes de les colles només cuinaran els caragols a la cassola, i no a la llauna, com és la forma més típica d'aquestes festes a l'aire lliure. Joan Carles Montanya, de la penya "Els Trenca-closques" explica perquè: "Som 180 membres a la colla i necessitem 16 llaunes i estar pendents tota l'estona de si estan fets o no. Llavors, uns dinàven, els altres no... Solució: hem decidit que enguany només els farem a la cassola". Una opció que no contempla una altra colla, Napoli. Un dels seus membres, Jaume Fo, té la solució: "contractem uns cuiners i així podem assaborir els caragols a la llauna, com hem fet sempre".

Música a les penyes

Un altre dels tòpics de l'Aplec és la música que tenen moltes penyes. En algunes, pot ser estrident o cridanera. En altres, contracten grups que toquen en directe. Del primer cas n'és un exemple la penya Els Artesans. David Garcia, l'encarregat de la música, s'ha proveït d'un repertori prou ampli, que inclou música màquina i "patxanguero". I en una penya situada una mica més lluny, la dels Sogall, han llogat un any més l'orquestra Acuario. "Música patxanga i vuitantes", diu un dels seus membres, en Xapi. I de la música a una altra de les constants de l'Aplec: el qui en gorreja vasos de cervesa, tapetes de caragols o qualsevol altra cosa. "Sí, és molt típic", diu en Santi Lorente, de la penya "Els Lleidatans". I més amb la crisi. "Els joves no poden gastar-se els 180 euros que ens costa als penyistes aquests tres dies d'Aplec i no ens importa donar-los cervesa, convidar-los a entrar a les penyes, a dinar o sopar amb nosaltres... De fet, de convidats en tenen totes les penyes".

Enguany, aquesta solidaritat també es notarà amb una proposta que promou la Federació de Colles de l'Aplec: recaptar fons per ajudar la Fundació Vicente Ferrer. Per fer-ho es poden comprar xapes o caragols fets amb roba que es venen a l'Aplec, als Camps Elisis.