'El Roser', símbol de la Diada a Lleida

Baixant pel carrer Cavallers de la ciutat de Lleida, arribem a l'antic Convent del Roser, iniciat el 1660 després que l'ordre dels Predicadors de Sant Domènec va ser desallotjat del Turó de la Seu Vella, a conseqüència de la guerra dels Segadors. El convent del Roser va ser restaurat definitivament a mitjans del segle XVIII. 100 anys després, l'Estat en va assumir la titularitat i en va cedir l'ús a la ciutat, que esdevindria durant anys un espai per acollir diversos centres docents i culturals, i ara, el projecte de ser un Parador Nacional.

Amb aquesta ressenya per entendre, per què l'edifici del Roser, antic Convent, és el punt de partida a Lleida dels actes de celebració de l'11 de setembre. Entre construcció i restauracions, el Roser s'ha confirmat com un espai d'afirmació nacional i de voluntat de supervivència.

Ens remuntem a inicis del 1.700 per entendre la simbologia del Roser. L'any 1705 es va iniciar un nou període d'aixecament de la ciutat de Lleida contra el domini dels Borbons. El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entraven a Lleida, la guàrdia de només 2500 homes no havia pogut suportar més el setge de 40.000 borbònics. Amb la ciutat capitulada l'exèrcit borbó l'arrasava i pràcticament anihilava tota la vida humana, després d'haver negat als defensors de la ciutat la sortida de les dones i els nens per que es salvessin. Ens imaginem el so i els impactes de baionetes, més o menys com aquest que ens acompanya en la ment.

Aquell tràgic 1707, el convent va patir un foc provocat per les tropes invasores de Felip V, les quals van executar-hi una multitud de lleidatans que s'hi havien refugiat durant el setge. Una placa recorda el fet a l'entrada de l'edifici.

L'historiador lleidatà Manel Lladonosa, en el segon volum de la Història de Lleida, escriu

"Ni les llars, ni les esglésies parroquials, ni els convents s'escaparen del saqueig general. El bisbe Solís, tan zelós de la casa de Déu, segons els seus panegeristes, i que maleí i excomunicà tota persona desafecta a Felip V, no tingué cap paraula condemnatòria contra els profanadors de temples, ni contra l'assassinat de 7000 lleidatans de ciutat i de comarques indefensos i refugiats al convent del Roser",

Queda clar doncs, l'alt valor simbòlic i emotiu que s'atribueix al Roser, valor només equiparable al d'un altre indret en tota la nació, el Fossar de les Moreres. I és per això, que el conjunt de partits polítics, entitats cíviques, culturals, esportives ... diada rera diada, pelegrina al Roser a reafirmar la voluntat de supervivència de la nació i a retre un emotiu homenatge als defensors de la ciutat i a tots aquells que moriren en el setge i en els episodis repressius posteriors.

Aquesta és l'explicació de per que a Lleida, els actes de l'onze de setembre comencen la vigília a l'edifici del Roser.

Ferran Accensi, president de l'assemblea Nacional Catalana: "Aquesta vegada, respecte altres anys, li volem també donar protagonisme a la Seu Vella.. farem la V de cara a la Seu, que va viure el setge del 1707 per part de les tropes de Felip V"

I són els preludis a Lleida, quan dema sortiran a les 11 del mati prop de 220 autocars des de la demarcació lleidatana cap a la V a Barcelona. Hi haurà més participació lleidatana en aquesta Diada, respecte la Via Catalana de l'any passat. Ponent omple els trams 3 i 4 i part del cinquè