Terratrèmol judicial a Reus
Un autèntic tsunami ha sacsejat el mandat municipal a Reus. Carles Pellicer desbancava al PSC de l’alcaldia el 2011, però lluny de passar a la història com el primer alcalde convergent de Reus ho farà com el batlle que ha hagut de lidiar amb la crisi econòmica més contundent dels darrers anys; la crisi política amb el desencís ciutadà a l’epicentre; i sobretot la crisi judicial al voltant d’INNOVA, el holding d’empreses municipals de la capital del Baix Camp.
Les eleccions municipals del 2011 van deixar un panorama completament diferent a la ciutat de Reus. El PSC passava per primer cop a la oposició, després de 32 anys al govern; CiU assolia l’alcaldia; el PP entrava al govern amb els millors resultats de la història; ERC i ICV desapareixien per primera vegada del saló de plens; i entraven dues forces no tradicionals, la CUP i ARA Reus, que serien les propulsores d’un dels casos judicials més impactants de la política municipal.
Amb la presumpció d’innocència pel davant, el cert és que el cas INNOVA acumula ja una cinquantena d’imputats, entre ells alcaldes, exalcaldes, regidors, ex regidors, exdirigents de la sanitat catalana, arquitectes de reconegut prestigi... De fet, s’ha convertit en el cas més important que remenen a hores d’ara els jutjats de Reus, i s’albira llunyana la seva fi.
El jutge instructor de tot el procés és Diego Álvarez de Juan, que fins ara ha aixecat el secret de sumari de dues de les peces que s’inclouen en aquest cas que investiga les presumptes irregularitats comeses en els darrers anys en la gestió municipal a Reus a través de l’entramat d’empreses del holding INNOVA. Entre d’altres, s’investiguen presumptes societaris, de contractació de personal, de tràfic d’influències, i també la creació i destrucció d’empreses així com l’adjudicació de sous que es pagaven a través de factures poc clares.
L’epicentre del cas: Prat i Manté
El cas INNOVA arrenca a principis del 2012, quan la CUP decideix denunciar davant l’Audiència Nacional les presumptes incompatibilitats dels diferents càrrecs que ocupava Josep Prat, el director general del holding reusenc, que a més, també era president de l’ICS (Institut Català de la Salut) i vicepresident d’USP Hospitales, una de les empreses de la sanitat privada més importants de l’estat espanyol.
Josep Prat (dreta), exdirector general d'INNOVA i expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), acompanyat del seu advocat. / Marta Bonillo
Josep Prat (dreta), exdirector general d'INNOVA i expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), acompanyat del seu advocat. / Marta Bonillo
La denúncia, que va provocar un rebombori a l’Ajuntament de dimensions colossals, anava precedida de les declaracions d’ARA Reus i la CUP, demanant la dimissió de Prat per haver ‘mentit quan assegurava que l’Ajuntament devia 12 milions d’euros a INNOVA en concepte de serveis’, i també amb l’anunci de l’alcalde de Reus de vendre patrimoni municipal i desmuntar INNOVA.
De fet, la figura de Prat al capdavant de l’Institut Català de la Salut venia també criticada des del PSC, amb el diputat reusenc Josep Maria Sabaté al capdavant.
Però sobretot, la denúncia de la CUP a Josep Prat va viure un cop d’efecte quan als micròfons de Ràdio Reus, l’alcalde Carles Pellicer assegurava que estudiaria prescindir de Josep Prat en un futur.
L’endemà d’aquestes declaracions, l’11 de Gener del 2012, Josep Prat dimitia
I justament el dia 12, la Cadena SER explicava en exclusiva el sou de Josep Prat al capdavant d’INNOVA, que superava amb escreix els 250.000 euros anuals. El que va provocar les crítiques dels representants sindicals de l’Hospital Sant Joan de Reus, que havien vist com se’ls retallava el salari per culpa de la conjuntura econòmica en els darrers anys.
Mentre es nomenava el nou gerent d’INNOVA i l’alcalde anunciava l’esperada remodelació del conjunt empresarial de la ciutat, els presumptes escàndols i les descobertes es van començar a succeir un rere l’altre.
L'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, entrant als jutjats de la ciutat en una de les declaracions a les que ha hagut d'assistir / Marta Bonillo
L'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, entrant als jutjats de la ciutat en una de les declaracions a les que ha hagut d'assistir / Marta Bonillo
D’entrada, les factures presumptament injustificades que va cobrar Carles Manté, ex director del CAT Salut, per assessorar INNOVA en la construcció del nou Hosptial Sant Joan de Reus. Unes factures que en 4 anys superaven els 720.000 euros. De fet, Manté i Prat són, juntament amb l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, els principals imputats del cas fins al dia d’avui i també els que acumulen més causes i presumptes delictes.
Unes factures que, en seu judicial el 14 d’Octubre del 2013, l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez va voler defensar assegurant que estaven completament justificades
Però no són les úniques factures presumptament injustificades que s’han trobat. Una altra de les branques del cas INNOVA investiga els 130.000 euros que van cobrar l’exregidor d’urbanisme de Reus, Jordi Bergadà, i l’expresident de Tecnoparc, una de les empreses participades per l’Ajuntament de Reus. Començava a estendre’s d’aquesta manera el cas INNOVA per bona part de les empreses.
Jordi Bergadà, exregidor d'Urbanisme de Reus, imputat en una de les branques del cas INNOVA, el cas Tecnoparc / Marc Càmara
Jordi Bergadà, exregidor d'Urbanisme de Reus, imputat en una de les branques del cas INNOVA, el cas Tecnoparc / Marc Càmara
Shirota
Precisament Carles Manté va ser també el president de l’empresa participada Shirota Funtional Foods, una iniciativa puntera que naixia amb la intenció de convertir-se en un referent en la investigació en nutrició i salut i l’epicentre del clúster sanitari del Tecnoparc, on també s’ubica la Universitat Rovira i Virgili i l’Hospital Universitari Sant Joan.
Carles Manté, exdirector del CAT Salut, expresident de Shirota, i un dels principals imputats en el cas INNOVA / Marta Bonillo
Carles Manté, exdirector del CAT Salut, expresident de Shirota, i un dels principals imputats en el cas INNOVA / Marta Bonillo
Però el nou govern de Carles Pellicer va decidir clausurar l’empresa perquè no veien clar el seu full de ruta financer i la seva viabilitat a curt termini.
Quan l’empresa, es va crear, el 2007, es va demanar un crèdit per valor de 3 milions d’euros, i 5 anys després, sense que l’empresa hagués obtingut cap benefici, s’havien d’executar els avals perquè ja no es podien fer front als pagaments segons l’alcalde de Reus. D’aquesta manera es van executar dos avals, un de 270.000 euros i un altre de 2,7 milions.
Tant l’aprovació de l’aval, que ha comportat la imputació de tot el govern tripartit en el mandat anterior, com també el tancament de l’empresa, per la que s’ha imputat la mà dreta de Pellicer al govern, Teresa Gomis, són objectes d’investigació per part dels jutjats. Els primers, perquè van invertir diner públic en una aventura empresarial que tenia una majoria accionarial privada, i els segons perquè podrien haver perjudicat l’interès públic tancant una empresa viable a llarg termini i tenint en compte les clàusules dels avals executats. De moment, el jutjat de lo mercantil de Tarragona, ha arxivat la seva investigació sobre el tancament de l'empresa.
El cas més enllà de Reus
Però el cas INNOVA no es queda només a Reus. Justament 2 anys després de la denúncia de la CUP davant l’Audiència Nacional contra Josep Prat, el 10 de Gener del 2014, la Guàrdia Civil detenia a Bernardo Coslado Garcia, el president d’Ambulàncies Baix Ebre, una de les empreses concessionàries dels serveis de transport sanitari de SAGESSA, l’empresa vinculada a l’Hospital Sant Joan de Reus i a d’altres equipaments del sud de Catalunya.
De fet, Ambulàncies Baix Ebre facturava 10.000 euros cada mes pel llogues de dues ambulàncies a l’Hospital de Móra d’Ebre, que finalment s’utilitzaven com a servei de missatgeria. Més tard es va conèixer que Josep Prat cobrava cada mes 5.000 euros de Coslado.
La detenció va comportar el primer cop que el cas INNOVA esquitxava més enllà de la Plaça del Mercadal, i les reaccions no es van fer esperar. Xavier Pallarès, delegat del govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre, es mostrava sorprès per la detenció d’una figura important del territori que mai havia aixecat sospites de cap tipus.
El cas INNOVA també té una altra branca important allunyada de Reus, concretament a Vila-seca, on el jutge investiga els contractes del consistori dirigit per Josep Poblet, també president de la Diputació de Tarragona, amb Jorge Batesteza, arquitecte encarregat de la supervisió de les obres de l’Hospital Sant Joan de Reus i que també va ser gerent d’infraestructures de l’àrea de Patrimoni del Servei Català de la Salut. Una figura que també es va posar en entredit en les primeres investigacions que van sortir a la llum en el cas INNOVA.
Josep Poblet, l'alcalde de Vila-seca, en una fotografia d'arxiu / ACN
Josep Poblet, l'alcalde de Vila-seca, en una fotografia d'arxiu / ACN
En aquesta peça es manté la imputació contra Poblet i contra la cúpula del seu govern, que el 2006 haurien contractat Batesteza en el procés d’adjudicació, construcció i posada en marxa del CAR de Vila-seca. Una peça que Poblet considera que no té ni cap ni peus.
ÀTOMS, la primera causa arxivada
Fins ara només una de les peces del cas INNOVA s’ha arxivat, i tot i que versa al voltant del holding, el cert és que no forma part específicament de la macrocausa. En aquest cas s’investigaven les presumptes irregularitats en la subcontractació d’empreses per part del holding a través del cas d’ÀTOMS, una empresa que dirigia el manteniment de les escoles públiques de la ciutat.
El cas s’ha arxivat perquè el jutge, tot i que alerta de diferents incongruències i evidents símptomes de mala gestió, no ha trobat cap indici de delicte.
