Pels dies bons
Pau Vallvé ens presenta un disc fruit d'un trencament amb els seus últims 7 anys de vida.
Entrevista a Pau Vallvé 'Pels dies bons'.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Tarragona
“Els dies bons van i venen i s’ha de brindar per ells”. Amb aquesta declaració d’intencions ha començat la seva intervenció a “Hora Camp de Tarragona” el músic, compositor i productor Pau Vallvé.
Aquest divendres 7 de novembre presenta el seu nou treball a la Sala Zero de Tarragona un disc que arriba després d’un “break” de sis mesos. “Després de 7 anys de no parar , fent bandes sonores, produint altres grups, tocant... vaig petar, vaig explotar i vaig decidir regalar-me unes vacances de mig any“ . I amb to irònic ha afegit : “Me vaig regalar un hivern sencer de poder escriure, com un cantant dels bons , com una diva”.
L’estany de Banyoles, el poble de Banyoles ha sigut l’espai que ha inspirat aquest músic barceloní que reconeix que ara topa de cap amb el retorn a la dinàmica del dia a dia. “Primer he fet la lletra, i després ha arribat la música”. “No ho puc evitar com a compositor de bandes sonores... aplicar una música en funció de la lletra” reconeix Vallvé.
La textura d’algunes de les seves cançons bé evoquen alguns passatges de “Valtari” de Sigur Ros com és el cas de “la fosca avisa” o també assoleixen un nivell intimista “Hi ha cops que no pot ser” que s’alterna amb moments d’un rock contundent a “benvingut als pirineus”.
Vallvé que s’ha mostrat sorprès perquè al programa ens agrada escoltar bons fragments de les cançons, ens ha confessat que la primera part del disc ha sigut com un tornar a començar, “un a la merda tot i a partir d’aquí es planteja un ¿I ara, què?” . Composar per un mateix li resulta complicat, “no ets capaç de veure que aquella cançó o aquell passatge és una merda”. Es més fàcil treballar per un altre.
Ara toca posar-ho tot en solfa i gaudir d’aquesta proposta el divendres 7 de novembre a la Sala Zero de Tarragona.
