La capsa de la memòria
Maria Roig ens descobreix la importància dels films fets particulars per, al cap dels anys, quan mirem enrere, poder veure com eren les nostres vides.
“Dins la capsa porto elements que ami m’ajuden a entrar en el passat, n’hi ha algun de personal i tot com el Cinexin”. Maria Roig, responsable de la Capsa Ambulant d’Artistes que aquest dissabte passa per la Llar de Jubilats de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, on donarà a conèixer la història del cinema des dels germans Lumiére fins a l’actualitat. “Porto pel•lícules antigues perquè les puguin tocar, olorar, objectes que els ajudin a identificar el seu passat” explica la Maria en una sessió en la que vol posar en solfa el valor del cinema domèstic, el que les persones han fet amb les seves pròpies càmeres tot filmant les seves vacances, celebracions.
La Sènia el POBLE als 60’s
Per il.lustrar la seva xerrada, la Maria, entre d’altres documents, projectarà el documental Crònica dels anys 60. Imatges de la vida i la festa a la Sénia. Sense adonar-nos compte, vam fer un documental amb en Carles Pitarch que era sobre un poble però que representava com era la vida als pobles de Catalunya d’aquella època. I afegeix que això és gràcies al fet que “hi havia un senyor que des de principis dels anys 50 i fins a finals dels 60 va gravar tot el què passava a la Sènia. “Hi pots veure carrers sense asfaltar, nens dalts dels burros, el gel per a la nevera, les festes del municipi... “ enumera la Maria.
La memòria té un preu
Un element que no vol deixar passar Roig és el fet que una càmera per gravar imatges als anys 20, com és el cas de Parlem de Salou. L'inici d'un segle, només se la podien permetre les classes més adinerades. Als anys 40 i 60 hi van poguer accedir a poc a poc les burgesos i als anys 60 i sobretot als 70 i 80 amb el Super 8 la classe mitja mitja alta. Un bon símptoma, assenyala la María és el fet de “que no tinguem imatges de pagesos o obrers de principis del segle XX o dels barris de Tarragona dels anys 50 o 60”.
