Enginyeria castellera sense límits
La temporada s'acaba amb una construcció que no s'havia vist mai fins ara, el 4d10fm. Ningú s'atreveix a descartar -d'aquí uns anys- els castells d'onze pisos, tot i que encara queda molt.
Tarragona
L’experiència, la tècnica i la constància són el secret dels castells, on hi influeix més la feina del dia a dia que no pas els càlculs d’enginyeria i de pesos de les construccions. No hi ha cap programa informàtic sofisticat al darrere del disseny de les actuacions –tot i que hi ha mites que auguren que sí-, i només l’assaig i les hores de treball a l’esquena posen límits al món de les faixes i les camises. Segons el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Josep Maria Cortès, “els ordinadors són els cervells dels caps de colla i caps de pinya, que tenen en compte la força, la condició física i les habilitats de cadascú”. Ara bé, també creu que no és casual que “a cada colla hi hagi un grapat d’enginyers a la tècnica. Són gent apassionada de les estructures que saben combinar bé diversos factors”.

4d10 dels Minyons de Terrassa. / ACN

4d10 dels Minyons de Terrassa. / ACN
La passió també hi juga a favor: actualment és un món que va a més i cada cop hi ha més persones interessades a pujar al so de la gralla. Això fa que les colles tinguin un ventall més ampli de gent per triar a l’hora de confeccionar un castell, on l’alçada i el pes són claus i es mesuren al mil·límetre a cada pis i cada posició.
Els onze pisos
S’arribaran a veure castells d’onze? Fa uns anys parlar de deu pisos era un somni que en els darrers anys s’ha fet realitat. Els esquemes s’han tornat a trencar aquest diumenge amb el 4d10 dels Minyons de Terrassa, deixant enrere el mastodòntic 3d10 –que es va veure per primera vegada fa 15 anys- i anant un pas més enllà. Ningú s’atreveix a posar límits, i tal i com diu el president de la Colla Vella Xiquets de Valls, Joan Ibarra, “encara queden molts mites per trencar”.
Cortès, per la seva banda, no vol tancar cap porta tot i que assegura que li costa d’imaginar-s’ho. L’alçada, però, no és el més important: ja que hi ha construccions d’una dificultat molt alta com ara el 2d9 amb folre i sense manilles que encara cap colla ha coronat.
S’acaba una altra temporada històrica, millor que l’anterior i de ben segur que pitjor en comparació al que encara ha de venir. A les places encara queda molt per veure.

Eva Hidalgo
Periodista a SER Tarragona - Ràdio Reus i apassionada de l'ofici d'explicar històries.




