Enginyeria castellera sense límits

Tarragona

L’experiència, la tècnica i la constància són el secret dels castells, on hi influeix més la feina del dia a dia que no pas els càlculs d’enginyeria i de pesos de les construccions. No hi ha cap programa informàtic sofisticat al darrere del disseny de les actuacions –tot i que hi ha mites que auguren que sí-, i només l’assaig i les hores de treball a l’esquena posen límits al món de les faixes i les camises. Segons el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Josep Maria Cortès, “els ordinadors són els cervells dels caps de colla i caps de pinya, que tenen en compte la força, la condició física i les habilitats de cadascú”. Ara bé, també creu que no és casual que “a cada colla hi hagi un grapat d’enginyers a la tècnica. Són gent apassionada de les estructures que saben combinar bé diversos factors”.

Ampliar

Cerrar

La passió també hi juga a favor: actualment és un món que va a més i cada cop hi ha més persones interessades a pujar al so de la gralla. Això fa que les colles tinguin un ventall més ampli de gent per triar a l’hora de confeccionar un castell, on l’alçada i el pes són claus i es mesuren al mil·límetre a cada pis i cada posició.

Els onze pisos

S’arribaran a veure castells d’onze? Fa uns anys parlar de deu pisos era un somni que en els darrers anys s’ha fet realitat. Els esquemes s’han tornat a trencar aquest diumenge amb el 4d10 dels Minyons de Terrassa, deixant enrere el mastodòntic 3d10 –que es va veure per primera vegada fa 15 anys- i anant un pas més enllà. Ningú s’atreveix a posar límits, i tal i com diu el president de la Colla Vella Xiquets de Valls, Joan Ibarra, “encara queden molts mites per trencar”.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

Cortès, per la seva banda, no vol tancar cap porta tot i que assegura que li costa d’imaginar-s’ho. L’alçada, però, no és el més important: ja que hi ha construccions d’una dificultat molt alta com ara el 2d9 amb folre i sense manilles que encara cap colla ha coronat.

S’acaba una altra temporada històrica, millor que l’anterior i de ben segur que pitjor en comparació al que encara ha de venir. A les places encara queda molt per veure.